BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Fa molt i molts anys, en un poble perdut entre les muntanyes d’orient, un home va trobar un mirall que sens dubte un traficant devia haver perdut perquè en aquell llogarret un mirall era una cosa del tot desconeguda. Així que l’home cull aquella cosa, se la mira atentament, fa una ganyota i es diu per a ell mateix:
– Quina cosa més vulgar, però, mira, brilla!
Bé, doncs, s’emporta el mirall cap a casa i el desa entre les seves coses. Però la dona, que era xafardera com ella sola, hi furgava regularment. Així que troba el mirall i tot seguit s’esvera com una boja. Qui és aquesta dona d’ulls humits i brillants?
Feta un mar de plors, corre cap a casa la seva mare:
– Mira, mamà, mira. El meu marit m’enganya! Amb aquesta dona! Mira la seva imatge que ell amaga entre les seves coses.
La mare de seguida li agafa el mirall, l’escruta i respon:
– No te’n facis gens, filla meva. Se’n cansarà ben aviat. És una vella.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífic relat. Jo en vaig penjar un de similar, si no el mateix, al facebook. Em sembla que ve de la tradició xinesa.
El lloc comú del mirall és molt usat a totes les literatures del món. Permet un joc d’aparences, de mentides i veritats, de misteri, que donen molt de si. Només cal recordar Dorian Grey.
O, també, la citació de Saint-Réal amb què Mercè Rodoreda inaugura “Mirall trencat”:
“Un roman: c’est un miroir qu’on promène le long du chemin”.
Gràcies, Narcís.
Se’n cansarà ben aviat. És una vella! Clar, pobre mare… es deuria veure gran.
Sempre m’han agradat les històries dels miralls…
És molt bonica, Narcís.
Petons
Ahir pensant en aquest relat se’m va acudir que en les societats on no es coneixen els miralls l’aspecte de cadascú depén més dels altres. Ells ens diuen com som i com estem bells o lletjos o la cara que fem. Si bona part de la nostra personalitat i autoestima depen de la imatge que tenim de nosaltres mateixos en aquestes societats deu ser més important el col·lectiu que la persona. La individualitat guanya molt quan es veu a si mateixa.