BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Gaspar Hernàndez acaba el seu programa del vespre amb un “Que tingueu una nit plàcida!”. Colofó que sintetitza a la perfecció l’atmosfera del seu programa. Una invitació a refugiar-se en el silenci, a calmar les aigües interiors i a deixar-s’hi bressolar en el viatge nocturn. Serenitat, abandó i allunyament de la convulsa activitat diària.
Silenci, acció! Endavant amb la meva pel·lícula nocturna. La nit té la seva pròpia aventura. Perquè la vida no és passivitat sinó expansió. Si no hi ha acció prèvia, què sedimentarà el meu silenci interior? Quin pòsit de vida hi restarà? No vull el silenci buit, aquest silenci oriental que ara captiva certes trones.
Estimo el silenci, el silenci vital. Estimo el silenci que em neteja de l’acció passada i que me la permet conscienciar i gaudir. Estimo el silenci que obre la visió del meu claustre interior. Estimo el silenci que després em retorna a l’acció… amb l’esperit més net, la ment més clara i la decisió més pura.
Jo vull la meva nit, plena. La nit és l’hora dels sentits i desitjo nodrir-los. La nit té els seus propis sabors, els seus propis aromes, una temperatura pròpia, el seu ritme i la seva lluminària…No vull que la nit es perdi en el silenci i la quietud. L’acabaré així, però, primer, l’assaboriré a plaer.
L’aventura de la nit és la que atorga sentit al somni plàcid. Cauré rendit quan la nit m’hagi estimulat i omplert amb els seus fruits: la música que amolla el cos al capritx del ritme i la melodia; la conversa amical que té en la nit la seva millor hora; l’amor anhelat que també troba en la nit el moment més favorable. És a la nit que el desig se sent esperonat per una màgia electritzant i aconsegueix el clímax: atracció fatal de cossos, braços fervorosament enllaçats, llavis besats abrandadament, sexes frenèticament units, fluids estentòriament traspassats.
El meu art de viure la nit és aquest: un còcktel estimulant de música, ball, perfum, pell, vestits vistosos, cossos seductors, mirades atrevides, riures lluminosos, terrasses bullents, somriures satisfets, copes esclatants i luxurioses de gelat…
Si només m’abraço a la placidesa del descans nocturn, perdo vida, perdo les llargues i vitals hores de la nit. Que la vostra nit sigui plena!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha nit plenes com la lluna, rodones, nacrades o tenyides de roig , n’hi ha de minvants i de creixents, hi ha negres nits… Veig també el silenci un pas de la dansa de vida, buit i aïlat podria semblar autisme, alternat amb la remor de les coses i els cossos i les ànimes és el seu necessari aixopluc. Bon estiu, Narcís
“La nit té els seus propis sabors, els seus propis aromes, una temperatura pròpia, el seu ritme i la seva lluminària…No vull que la nit es perdi en el silenci i la quietud.”
Jo tampoc!
Fins ara, Narcís!
Què seria del dia sense la nit?
Cada instant és preciós,
cada passa fa un camí.