BioSofia

Quant de temps que no he escrit a la persona que estimo! Quant fa que no m’he ofert aquest luxe exquisit? Luxe amb el regust d’altres temps, val a dir. Però, digueu-me, és que hi ha millor manera que l’escriptura per reflexionar sobre l’amor? Només cal que m’arreceri i en un racó solitari explori les paraules que expliciten el lligam que m’uneix a ella o a ell. Seuré en una taula, ho aturaré tot i em posaré a pensar en la persona que un dia va sorgir en la meva vida i la va trasbalsar. Li regalaré un temps i unes paraules. Ara, per Sant Jordi, la festa de l’amor al nostre país.

Carta a Eva

Ocell meu del Carib.

Tu ets realment el paradís que el llampec convulsa,

el paradís immaculat, l’Edèn original,

d’on s’escapen rius, de la mateixa conca

de les teves anques. 

Ets la meva llum, aquesta llum

que il.lumina les meves tardes de feina,

la llum dels teus ulls

o dels teus mateixos llavis

que despleguen la seda de la teva ànima, la llum

del teu sexe on l’abisme de tenebres

es fa claredat del teu cos. Tota la teva carn il.luminada…

I el teu ventre tibat i ample, camp on es creuen els lliris blancs

dels nostres cors embriacs  i el desig

de la teva ànima navegant per cels entreoberts.

Desig que és la meva borratxera, l’alcohol del meu cor,

que m’ha revelat el secret de la teva carn,

la dolçor de les onades dels teus cabells,

la suau esgarrifança de les teves ungles sobre el meu tors.

Com expressar la unitat d’ànimes de la teva abraçada,

l’impuls del teu cor bategant

en ple univers al ritme de les estrelles?

Com explicar el verd daurat de la teva pell

afaiçonat per tants sols tebis

i el càlid somriure de la teva boca

on jo voldria negar-me?

Sóc teu en cos i ànima! Quin goig

de saber que t’he encadenat, lliurement

encadenat, tant

que el meu alè

no és sinó el que alça 

rítmicament els teus pits.

————————————– 

Versió personal d’un text de Michel Cazenave
a Petit diccionnaire de l’amour fou-2005

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!