Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

Els Rastres del Sentit

“DESFER EL GÈNERE” DE JUDITH BUTLER (Els Rastres del Sentit)

3 de febrer de 2012
Els Rastres del Sentit
0 comentaris

<–Judith Butler, filòsofa post-estructuralista que ocupa la càtedra Maxine Elliot de Literatura Comparada, Retòrica i Estudis de la Dona de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Més info: http://en.wikipedia.org/wiki/Judith_Butler   Judit Butler, “Deshacer el género” (títol original: “Undoing Gender”, New York: Routledge, 2004), Barcelona: Paidós, 2006; traducció a l’espanyol de Patricia Soley-Bertran; 392 pàgines.   Posats

Llegir més

LA REINA MÀGICA SE N’HA TORNAT AL PETIT ORIENT (Els Rastres del Sentit)

7 de gener de 2012
Els Rastres del Sentit
0 comentaris

    Tot el que posseïm ens ho han regalat: els somriures dels llavis satisfets i la complicitat de l’empatia radiant, la deferència acollidora i els records actius. La memòria personal que recerca l’espurna d’autenticitat entre les paraules artístiques o perdudes, enllà del Temps sostingut que teixeix els “vincles noumènics” d’aquesta època postkantiana. La màxima

Llegir més

LES ILLES, per Predrag Matvejevic (Els Rastres del Sentit)

28 de desembre de 2011
Els Rastres del Sentit
4 comentaris

<– imatge: Mapa de l’Illa de Jerba (Tunísia) Extret de Predrag Matvejevic, Breviario mediterráneo (títol original en croata: “Mediteranski brevijar”), Barcelona: Anagrama, 1991, traduit per Milijov Telecán i Magdalena Romera; 248 pàgines.   “Les illes, per exemple, poden classificar-se de moltes maneres: segons la distància que les separa de la terra ferma, segons el canal

Llegir més

SOBRE L’AMISTAT (Els Rastres del Sentit)

20 de novembre de 2011
Els Rastres del Sentit
1 comentari

  Se li ha dedicat atenció escassa a l’amistat per considerar-la una relació essencialment afectiva i no institucionalitzada. Això ha portat a aïllar-la dels processos socials i “tipus d’acció” considerats significatius. L’ideal occidental de l’amistat romàntica s’eleva a constant universal i, com l’amor, no sembla tenir més raó ni més història que l’individu. Tanmateix, algunes

Llegir més

DOS ARTICLES SOBRE IDEOLOGIA I ESTRATÈGIA VALENCIANA DIFOSOS DES DE LA REVISTA “CARÀCTERS” (Els Rastres del Sentit)

20 de novembre de 2011
Els Rastres del Sentit
0 comentaris

  Per gentilesa (i paciència) d’Eduard Ramírez Comeig, coordinador de Caràcters núm. 56 –revista degana de les lletres valencianes– tinc el plaer de regalar-vos ací dos articles escannejats en documents adjunts, en principi reunits consecutivament per a plantejar un debat, tot i que podem entendre que els dos apunts impresos desenvolupen temes diferents i complementaris: “Noves

Llegir més

LA BIBLIOTECÀRIA DISCAPACITADA (EN ESTIL JUXTAPOSICIONAL) — Els Rastres del Sentit–

21 d'octubre de 2011
Els Rastres del Sentit
0 comentaris

Discapacitada, sí: i també molt viva i hàbil, diligent i atenta, bona coneixedora de la pràctica, de la terminologia i de les regles de les seues tasques – un treball tècnic de grup A, escenificat amb empatia servicial–: ¿caldria haver-ho dit? ¿per què ens fixem en l’element potencialment mòrbid de l’Alteritat? ¿tan presumptuosos som que

Llegir més

LA INQUISICIÓ (TAMBÉ) ERA MOLT RAONABLE — Els Rastres del Sentit–

18 d'octubre de 2011
Els Rastres del Sentit
0 comentaris

La Inquisició (també) era molt “raonable” i aspirava a convèncer a nivell discursiu. Nomes cal llegir el magnífic estudi El formatge i els cucs de Carlo Ginzburg (traduit a la nostra llengua per  Publicacions de la Universitat de València) per adonar-se dels mètodes racionals i dels abundants procediments formals que emprava la màxima institució repressora de l’Antic Règim.

Llegir més

CINC ARQUETIPUS MASCULINS (extret de “Primer Amor” d’Ivan Turguénev) — Els Rastres del Sentit–

17 d'octubre de 2011
Els Rastres del Sentit
0 comentaris

imatge: bust de la cantant Pauline Viardot a Baden-Baden, amor “de tota la vida” de l’escriptor Ivan Turguénev “Necessitava a cadascun dels seus admiradors. Belovzórov (el militar), a qui a voltes anomenava “la meua fera”, s’haguera llançat de bon grat damunt d’una foguera per ella. Com que no confiava massa en les seues habilitats i altres qualitats mentals,

Llegir més