Anotacions rizomàtiques

Hàbitat territorial:

–         Joan Fuster s’educa a la Universitat de València com a llicenciat en dret que no exercirà com a advocat i viu sovint al poble de Sueca (Ribera Baixa-País Valencià).

–         Joe Gould s’educa la Universitat de  Harvard com a filòleg i viu molt sovint als carrers del centre de Nova York

Treballs durant la joventut:

–         Joan Fuster escriu en castellà a periòdics permesos pel franquisme: evoluciona des del postfalangisme fins al valencianisme progressista.

–         Joseph Gould escriu en anglés al New York Reporter, on explica els seus treballs etnogràfics de camp amb els indis txipewa de Dakota i esbossa el seu gran projecte de literatura oral.

Llocs principals d’interacció social:

–         Joan Fuster exerceix el seu mestratge sobretot des de sa casa (una casa immensa, amb una gran biblioteca privada), a on el visiten molts intel·lectuals, artistes, curiosos, tocats de l’ala i polítics valencians. No té carnet de conduir: el porten xòfers admirats.

–         Joe Gould va de bar en bar (és alcohòlic), anima festes privades i “happenings progressistes” com una curiositat humana tolerada, més que com una lluminària o una autoritat humanística. Tampoc té carnet de conduir: usa solitari el metro i el bus amb cèntims escassos.

Moment històric d’expansió intel·lectual (floruit):

–         Joan Fuster: anys 60 del segle XX.

–         Joe Gould: anys 50 del segle XX.

Recursos econòmics:

–         Joan Fuster és sobretot “rendista” i “hereu” (amb el renyó cobert) i li paguen moltes col·laboracions als periòdics.

–         Joe Gould és “homeless” i erudit pidolaire (només demana estranyament els escassos dòlars exactes que necessita en cada moment): el típic subjecte d’atenció dels serveis socials que sobreviu entre els favors anònims de la intempèrie urbana.

 Obres principals:

–         Joan Fuster escriu una poesia mediterrània postexistencialista, despega com a assagista d’idees amb “El descrèdit de la realitat”, construeix “Nosaltres, els valencians”, s’explaia en nombrosos dietaris i llença un “Diccionari per a ociosos”, el seu llibre cult més traduït a d’altres llengües. Com va dir-nos Vicent Salvador en la Nucia: “encara que els seus argumentaris puga semblar que caduquen davant els avanços filosòfics europeus, almenys de Fuster restarà i serà admirable el seu estil literari”.

–         Joe Gould promet una única obra magna i ciclòpia: “Història oral del nostre temps”, bastida en principi a partir d’allò que escolta fragmentàriament a la gent dels carrers, tot incorporant incisives interpretacions; d’eixa obra només es conserven retalls esparsos,  estava suposadament amagada en kilos de paper a una vella granja enrunada de l’extrarradi que és destruïda –sorprenentment– per l’especulació urbanística.

La seua frase més coneguda:

–         Joan Fuster: “El País Valencià serà d’esquerres o no serà” (absolutisme progressista: fracassa ;-(

–         Joe Gould: “A l’hivern sóc budista, i a l’estiu nudista!” (hedonisme verbal: molt de moda fins i tot avui en dia 😉

Obsessions irreductibles:

–         Joan Fuster: l’escepticisme laberíntic i hiperconscient. S’ho pren tot massa seriosament, per molt que empre el sarcasme per a relativitzar.

–         Joe Gould: la família de la que no va gaudir en condicions de normalitat a la seua infança. No disposava d’un background afectiu des del qual edificar-se com a personalitat clara i ben determinada, per dir-ho alla maniera de Pierre Bourdieu.

Caricatura de la seua imatge personal:

–         Joan Fuster és com un corb amb les celles estirades per damunt les ulleres: així el cremen en efígie de cartró-pedra a les falles franquistes de València.

–         Joe Gould era conegut com a “professor gavina” i li té una retirada a una mena de Karl Marx postmodern, destarotat i desorientat, ultraindividualista i afirmatiu; el seu film ens l’explica amb les dosis exactes de ridiculesa i gràcia.

Testimonis que els evoquen:

–         La majoria d’intel·lectuals pro-acadèmics de la llengua catalana del segle XX coneixen les obres de Joan Fuster.  Feia  d’ideòleg  i  estratega del dinamitzador i emprenedor Eliseu Climent, factòtum d’Acció Cultural del País Valencià.

–         Joe Gould és “descobert” per un periodista del New York Times Review of Books, en un reportatge que pega la campanada, després escriu la seua vida en un biografia exhaustiva que serà transvassada al guió d’una pel·lícula entranyable.

Com envelleixen:

–         Joan Fuster fent vida de fadrinot una mica descurat (vestia tot el dia en pijama i batí, fins i tot quan el fotografiaven en les escasses entrevistes de la “ceba”),  resta actiu entre els llibres de sa casa, silenciat pels “media” bipartidistes.

–         Joe Gould  ingressant com a pacient crònic i emmudit d’una residència de salut mental, a on ja no pot fer la vida de “daltabaix dinàmic” d’abans.

–         Joan Fuster: “els senadors només em serveixen per a aconseguir  llibres rars, difícils de trobar: me’ls porten en caixes”

–         Joe Gould:“Potser jo volia una mica d’apreci i notorietat…  i vos vaig entabanar a tots”.

En què s’assemblaven?

–          Joan Fuster fou un intel·lectual ben principal d’una zona perifèrica.

–          Joe Gould era un intel·lectual prou secundari d’una zona central.

La secundarietat agermanava els propòsits, els moda operandi, els resultats i els treballs de tots dos en el marc d’un cànon occidental de l’assaig: en el cas de Joan Fuster, per sentir-se obligat a ser un “divulgador”, un comentarista de l’actualitat periodística, un “aplicador” de teories que ja havien complit el seu cicle en les metròpolis; en el cas de Joe Gould, per no poder afirmar-se amb més dignitat, per haver perdut el tren de la promoció professional, per no encaixar en un ambient més fecund des del qual implementar el seu programa original.

Quina van ser les herències culturals que van deixar?

–          Les obres de Joan Fuster segueixen sent vàlides per a aclarir els contextos històrics d’una epopeia exemplar de redreçament modernitzador i il·lustrat, construït des del País Valencià amb  afany consistent per a crear una visió del món, multi-temàtica i ben interrelacionada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!