Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
IN MEMÒRIAM SALVADOR LLOPIS (Els Rastres del Sentit)
Fa justament un any, Callosa d’en Sarrià va perdre a un dels seus veïns més exemplars i simpàtics, un veí que representava en els seus gestos una síntesi idònia entre ètica pública sostenible i humanisme cordial: Salvador Llopis, conegut pel renom de “Bunyol”, acoblava el seu compromís polític – clar i ben informat, conseqüent en un alt grau—amb una actitud de fons ben empàtica i amistosa.
Durant prou anys va estar militant en l’esquerra més autèntica i ja en l’any 1995, quan la Unitat del Poble Valencià es va reconstituir (i ampliar) al nostre poble, ell va tindre el gest generós de saludar-nos amb el regal connivent de dos gravats pictòrics que han estat ornant els nostres successius locals, en els diversos canvis d’ubicació que ha tingut al llarg dels anys. Fins i tot alguns dels seus adversaris, han destacat l’”art de la paraula viva” que tenia Salvador: era un home que sabia conversar amb gràcia, animar el debat i esbossar rialles espontànies de complicitat amb els companys de viatge sense que li afectara mai cap derrota electoral.
Recorde molt bé quan xarràvem relaxats a l’entrada de la Casa Municipal de Cultura i Salvador ens contava la seua etapa biogràfica de més jove en els moviments veïnals de Barcelona, que en gran part van ser cooptats i desactivats pel PSOE. Ai, Salvador, no has viscut prou per a vore com instal·laven una càmera de video-vigilància en aquell mostrador del hall de la Casa de Cultura, a on sempre les paraules dels amics han fluït ben lliures.
Anem a dir-ho més clar: Callosa d’en Sarrià és un poble de quasi 8000 habitants (el municipi gran més genuïnament valencià de la Marina Baixa), en el que segons algunes intuïcions d’altres companys hi deuen haver uns 200 o 300 líders naturals de diverses sensibilitats ideològiques que estan compromesos en esbrinar a fons totes les qüestions d’actualitat informativa i política, més enllà de l’interés particular, xicotet i mesquí de “com està lo meu”. Salvador Llopis era un d’eixos 200 o 300 happy fews, i probablement per la seua evolució, un dels millor entrenats per a analitzar i adonar-se de les jugades dels escacs polítics. Més encara: Salvador Llopis es movia sobretot per idees d’altruisme i igualtat, sense caure en aliances puntuals de personalismes excloents, que a voltes poden desvirtuar les tàctiques d’interés general i portar a resultats contraproduents.
Els seus darrers anys els va dedicar a promoure les activitats de Memòria històrica, un dia que vam parlar al carrer Sant Francesc, em va explicar en detall alguns dels circuits nacionals de Memòria Històrica a on participava per a estar ben al dia, altres voltes era agradable saludar-lo mentre esmorzava en un breu descans del seu treball.
En memòria seua li dedique esta cançó de la II República i la Guerra Civil:
“Si me quieres escribir
Ya sabes mi paradero
En el frente de Gandesa
Altres homenatges escrits a Salvador Llopis:
– Des del Bloc de Callosa:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183136
– Des del periòdic Noticias d’Ací:
http://dacinoticias.blogspot.com/2010/11/salvador-llopis-in-memoriam.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!