Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
LA INQUISICIÓ (TAMBÉ) ERA MOLT RAONABLE — Els Rastres del Sentit–
La Inquisició (també) era molt “raonable” i aspirava a convèncer a nivell discursiu. Nomes cal llegir el magnífic estudi El formatge i els cucs de Carlo Ginzburg (traduit a la nostra llengua per Publicacions de la Universitat de València) per adonar-se dels mètodes racionals i dels abundants procediments formals que emprava la màxima institució repressora de l’Antic Règim. D’això en podríem dir “racionalitat instrumental”, posada al servei d’una causa brutal.
La Inquisició, a més, estava formada per gent molt “treballadora” dins d’una estructura laboral exhaustiva: en una conferència sobre heràldica i onomàstica, algú va mostrar que els millors arxius històrics per a documentar els cognoms de qualsevol branca familiar eren, sense dubte, els de la Inquisició Espanyola: s’examinava, s’observava i es registrava tota mena de detalls vitals.
Habitualment actuava per a garantir l’homogeneïtat de la fe catòl-lica, jutjant certes “desviacions” com el protestantisme (visioneu per exemple la pel·lícula sobre “Luter”, dirigida per Eric Till), el judaïsme, l’heretgia o les opinions noves; també practicava la censura de llibres i la lliure circulació de punts de vista que no estigueren conformes amb els dictats de la jerarquia dominant (més o menys, com ha passat des de fa mesos amb el tancament dels repetidors del canal televisiu TV3 al País Valencià).
Des de 1478 fins a 1834, la Inquisició va dur a terme les seues activitats de “promoció cultural” de la “uniformitat excloent” més salvatge: no és cap casualitat que l’últim cas històric de la Inquisició Espanyola haja sigut l’ajusticiament d’un mestre a València (apareix documentat a fons en la novel·la “Inquisitio” d’Alfred Bosch).
La Inquisició es va fer lamentablement famosa per les seues tècniques de tortura per a obtindre certes “confessions forçades”, però també va desenvolupar el terror de manera mes personalitzada i va avançar en la tortura psicològica, tal com queda explicat en un conte molt conegut d’Auguste Villiers de l’Isle-Adam, titulat “La Tortura per l’Esperança”: fàcil de trobar en diverses antologies de relats breus de terror.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!