La setmana passada vam fer acte de presència durant unes estones al VI Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, cel·lebrat a la Universitat d’Alacant. Vam assistir com a oients/escoltadors amb ganes d’aprendre aspectes nous sobre les lletres i participants que aspirem a abocar alguna idea del cabasset propi de lectures i troballes. En un dels
GOTS DE TE a la menta i herba sana: whiski magrebí! Escoltant música moresca de percussió que vam comprar a una tenda de la Plaça Jema El Fnaa. Qualsevol de nosaltres pot arribar en un cotxe de lloguer fins als oasis de Kelaa-M-gouma, Tinghir, Tinejdad, Erfoud, Rissani o Merzouga. La passió pel desert, amics tots,
Revisant els assajos recollits sota el títol “Aspectes del modernisme” de Joan Lluís Marfany m’adone que ofereix bons arguments racionals per a ponderar el principal moviment estètic de finals del segle XIX. Culturalment, encara estem vivint de les rendes del modernisme: l’impuls creatiu de l’alfabetització de les classes humils. Marfany té idees clares:
Voltes i revoltes, la traducció ràpida, improvisada i apropiativa d’un mot podria desencadenar el lleu miratge oblicu, fals i evanescent: pense en el mot portugués “calunga” com si fóra “ca llunya”. És des de la distància que el Gran Colom de Plomes Roges, a penes entrevist, estimula els anhels d’amillorament satisfactori del nàufrag desesperat que
Per gentilesa (i paciència) d’Eduard Ramírez Comeig, coordinador de Caràcters (de la Universitat de Valencià), revista degana de les lletres valencianes, ací teniu una ressenya pròpia sobre el darrer llibre del poeta valencià Joan Navarro, titulat A Deslloc. [Hi ha més: clica avall…] Joan Navarro ha expandit la lírica valenciana – amb Magrana (Brosquil
Si la lluita per la competència productivista (la productivitat per la productivitat) ens porta al carreró estret de l’alienació banal i unidimensional més desmotivadora a nivell existencial, la pràctica del consumisme invertebrat (el consumisme pel consumisme) ens rebaixa en el mercadeig aleatori de les múltiples subjectivitats residuals enunciades en format de brillantor efímera. Les
Imatge: portada de la revista Esment, amb un article propi sobre Estellés, dibuix del poeta a càrrec de Martí Garrancho. Ací faig una xicoteta recopilació dels articles que li he anat dedicant a Vicent Andrés Estellés (VAE), des de fa anys. La primera explicació profunda que vaig tindre de l’autor de Burjassot fou a un curs universitari
NO SUBESTIMEU LA DISCURSIVITAT DELS COMERCIANTS, en especial els qui hi són al peu del seu tingladet dia rere dia: estan acostumats a escoltar a tothom, a voltes reben confessions rellevants, fan jocs d’equilibris sostenibles entre les divergències de la clientela i quan emeten el seu dictamen, en termes personals i autoafirmatius, tendeixen a ubicar-se
VENT NOU, PAS DOLÇ, GEST FERM, DO CLAR, MIL VERBS Canta des dels cantons i es riu en els riuets, fuma amb els fumuts i es sega per segons, sembra pels sembrats i es vicia amb les visions, ho porta pels portals i escolta als escoltadors, fa carrera pels carrers i s’acomiada dels comodons, escala
Espanyols (extret de “Símbols de massa de les nacions”, dins de l’assaig Massa i poder, d’Elias Canetti, escriptor sefardí en llengua alemanya i Premi Nòbel de l’any 1981) “Així com l’anglés es veu capità, l’espanyol es veu matador. Però en comptes de la mar, que obeeix al capità, el torejador és amo de
Des d’ací fem també difussió d’aquesta imatge de la manifestació del dissabte passat: “Som una nació. Nosaltres decidim”. Li l’agafem a l’amic Josep Blesa. Hi ha en ella força expressiva i hi ha també una injecció de moral líquida per a seguir desenvolupant la nostra tasca: la xica s’ha elaborat una pancarta intel·ligent, sembla que
Al llarg d’esta setmana han anat escampant-se diverses notícies periodístiques d’àmbit comarcal i provincial que explicaven l’acte de presentació del nou llibre 150 anys de festa, 1860-2010. Callosa d’en Sarrià, que va tindre lloc el dissabte passat en el local de l’Associació de Moros i Cristians, amb molta afluència de públic interessat. L’acte va
Podeu adquirir en les vostres llibreries dels pobles, el nou exemplar pertanyent al número 3 de la Revista Sarrià, una publicació d’investigació i assaig sobre temes de la comarca de la Marina Baixa. El número 3 va dedicat íntegrament a la divulgació de les ponències que van participar en les III Jornades de Patrimoni,
Imatge pròpia: Gare do Oriente at night. L’ALBERTINE CAPTAIRE De lluny sembla de gènere indefinit, tot i que vesteix com a dona, du els cabells curts, la pell molt bruna, sembla que ha suat molt, va carregada de borses de mà, porta unes botes aparatoses que se li n’ixen de les cames, m’hi assec i
NORA BARNACLE (Connemara, 1884- Zurich, 1951), esposa de James Joyce. Per a l’autor de Dublinesos, Ulisses, Retrat de l’artista adolescent i Finnegans Wake, totes les persones que se li arrimen reben alguna influència, excepte la seua dona: “la personalitat de Nora és tan especial que la meua no pot afectar-la, està feta completament a prova