Imatge: Antic molí de CallosaL’ombra dels garrofers és ampla i densa, un poc humida, molt tranquila… i més segura que l’ombra del xiprer, que de tan prima pot causar marejos dissonants sota el sol excessiu; asseguts a la vora d’un bon garrofer ens sentim tan relaxats, tan ben bressats per la sensualitat del moment de lleugera
imatge: panoràmica del poble de Castell de Castells El recent estiu hem fet acte de presència a la “Nit Poètica” de Castell de Castells, com a convidat especial i introduït pel regidor de cultura d’eixa localitat de l’interior de la Marina, Joan Verdú. Vam començar amb la visita a una expo de fotografies sobre prodigis naturals dels
imatge: el jurista Alexis de Tocqueville retratat circa 1850 al Palau de Versailles. Més info: http://www.tocqueville.culture.fr/en/ excerpta: “Vull imaginar sota quins riscos nous el despotisme pot produir-se en el món: veig una multitud innombrable d’hòmens semblants i iguals, que giravolten sense descans sobre ells mateixos, per a procurar-se plaers petits i vulgars, amb els que
imatge: Joan Oliver, àlies Pere Quart, poeta i dramaturg: http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/ ¿HI HA MULTILINGÜISMES INSALVABLES DINS DE CADA LLENGUA? A propòsit de l’obra de teatre Pigmalió de Joan Oliver, adaptació lliure de l’obra de Bernard Shaw. Índex de paràgrafs:1.- Motiu. 2.- L’obra. 3.- El tema. 4.- Aparença física i contingut del discurs. 5.- El parlar oral
Molt recomanable per als qui somien desperts en l’Arcàdia rural: la novel·la “Els Camperols” d’Honoré de Balzac (1799-1850), un autor ben apreciat en el seu dia per Karl Marx: no fou per a menys, ja que Balzac a més d’explicar les accions d’un mode molt proteïnic, feia “auditories extenses” de les situacions econòmiques
<<– el novel·lista portugués José Maria Eça de Queiroz (1845-1900) 1.- L’avantatge d’Eça de Queiroz sobre Saramago. Començaré cometent un sacrilegi de ?lesa progressia?: crec i sent que les novel·les d’Eça de Queiroz són millors que els treballs de José Saramago. Per una raó molt senzilla: mentre Saramago ha crescut en la senioritat mitjançant hipòtesis
<— clica damunt, per a visualitzar millor Fa poc vam assistir a una breu conferència sintètica sobre la vida de Rodolfo Llopis, nascut a Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa) en l’any 1895: amb el pas dels anys es va convertir en home de confiança de Largo Caballero durant la II República, en la
Els músics del macro-grup ÒWIX — des de fa 15 anys de bon saber fer musical, coordinats per Ximo Guardiola– sempre sorprenen per les melodies i la qualitat simfònica dels seus treballs, prou voltes incorporant ballets en escena i improvisacions diverses plenes de vitalitat. La nit del divendres vam assistir al magnífic concert inicial de la nova
Va dir ella: “Quasi tots (Tolstoi, Turguéniev, etc.) eren hòmens sans i no sentien la punxa de la necessitat, per a ells era possible meditar i tenir cura de les seues obres, el meu Fiòdor en canvi patia dues malalties penoses, tenia el pes de la família i dels deutes i vivia en una incertesa
Sota el títol Una cooperativa, un poble. 50 anys d’història de la Cooperativa de Callosa d’en Sarrià, l’amic Vicent Beltran ha tret un magnífic treball de recerca divulgativa, publicat en l’any 2010 i que fa poc m’ha regalat al seu despatx del departament de filologia catalana de la Universitat d’Alacant.
Crec, des de fa anys, a l’igual que altres companys, que ens convindria canviar el nom de marca del partit, Bloc Nacionalista Valencià: és un calc lèxic del “Bloc de Progrés”, tinglao culturalista del PSOE per a llevar-nos els vots a nosaltres i mobilitzar la part esquerrana del nostre electorat, desviant-lo cap al seu
Com que perdo en el perdó i recordo en el “recordó”, vos afano en el finestró aquest “Mariage a Mogador”: a l’igual que un servidor, estirant els bemolls, el cosí Emil mai s’ofega, contentets en la nostra vocalització “txarnega”: tot és dual mixtura i doble barreja, a la fina línia epidèrmica de la identitat fronterera, el que estava fora està dins i
Potser és un model de discurs, derivat històricament dels sermons catòl·lics unilaterals de l’Església: cada orador de la pàtria ha de mantenir en escacs a la seua audiència, amollar centenars –i milers– de frases (literàries, polítiques, mítiques, històriques, periodístiques), fins que la concurrència s’ofega en el seu silenci receptiu, per inanició: els nostres polítics (de
Imatge: Flamencs flamants (i un poc flegmàtics) fent de flâneurs pel flanc inferior del “Phaís Flavencià” (una altra qüestió de noms! 😉 Annabel Martínez Zamora és, des de fa temps, una poeta alacantina de mà ferma i ara podeu comprar, regalar per Nadal o recomanar a la vostra biblioteca pública el seu
Estos dies està distribuint-se el número 32 de la revista “Línies i Espais”, editada pel Taller de Premsa de l’Associació d’Amics de la Música de Callosa d’en Sarrià. Una nova publicació amb 100 pàgines a tot color i paper de qualitat: la coordinació de l’edició va a càrrec de José Antonio Llorca Menaches, Juan