imatge: Kariotakis in Preveza. Una parella de poetes grecs, amb un amor impossible: Kostas Kariotakis (1896-1926) i Maria Polidouri (1902-1930). Van intimar, però no es van entendre del tot ni van saber “apanyar-se”. Poc temps després de flirtejar, moririen: ell, d’un suïcidi, en un destí com a “civil servant” en el que no disposava de
SONET LLIURE SOBRE UNA LECTURA MOLT REVELADORA ON «L’ANSIETAT DE LA INFLUÈNCIA» FA DE PASSEJADORA Avui m’he trobat tres voltes amb Eichendorff, ell amb cara d’espantall, jo una canya badada, li he dit: «mestre, ara vos estileu al ventilador de Taschen, per a una ex-mare sense mainada i per a un Saturn que viu vora
Ubicada amplament entre la costera del Molí (justament dalt hi ha cases antigues valencianes, amb porxis, murs de pedra i façanes de calç), el carrer de la Morera i la carretera/avinguda d’Alcoi. Espai públic de proporcions quadrangulars, construït molt probablement sota la praxi de l’”urbanisme de consens”. La confiança del disseny va anar a càrrec
Quina va ser la primera persona amb qui vaig parlar català? Ma mare, per suposat, no ens vam trobar casualment per casa, més bé em portava ella d’ací cap allà en bolquers, cunes i carrets, després d’haver-me infantat en un hospital d’Alacant, per a major seguretat. Ma mare em cantava cançons populars valencianes, i l’orella
¿Quantes setmanes necessita Catalunya per a culminar el seu règim propi d’administració sobirana plena en el marc de la Unió Europea? Potser unes poques setmanes, en comptes d’uns quants mesos. Senzillament, la majoria socio-política de l’actual comunitat autònoma de Catalunya està en favor d’una independència respecte a l’Estat Espanyol. Això vol dir en termes matrimonials
L’ART DE FLÂNER “Flâner és passejar, vagar pels carrers; d’acord. Però jo diria que això no ho explica tot…” Joan FUSTER Viatges successius cap al Vent sublim, la inagotabilitat de l’instant com a font, un passeig aleatori per la urbs lluminosa i els centellejos de bellesa que desapareixen. Heus ací la
SONET-MISSATGE PER AL TELÈFON MÒBIL DEL FIABLE AMIC RAFEL, CONEGUT POPULARMENT COM A “UEL” ALS NOSTRES POBLES RESPECTIUS Un concurs de monòlegs d’amateurs en castellà, l’escenari obert per a que intervinguera tothom, érem tan pocs que em van proposar fer de jurat, vaig dir-los que un desconegut ponderaria millor, només hi era perquè
<— clica damunt per a ampliar i visionar millor Anar a peu a l’ampla plaça del Convent de Callosa d’en Sarrià i que t’ompliguen la taula de cerveses i tapes senzillament no té preu, per l’alt valor de convivència veïnal que s’expandeix en harmonia comunitària. De les diverses activitats programades durant tot el dissabte, ens
Allà on s’acaben les irisacions aurorals del nostre idioma, allà on em faces un Mur amb el teu axioma, i una coral de brises diguen estantisses: “és ja el no-res!”, i totes les pietats de l’aire convergisquen en excés, jo avançaré cap al fons d’atzucacs i laberints, i veuré esborranyat per tot arreu el nom
Diu ella: “aleshores sobre quin tema vas fer la teua tesi doctoral?” – “Molt senzill: vaig dedicar vint anys de la vida, entre moltes altres coses, des de la més tendra edat juvenil, a esbrinar “La influència turca en la poesia txipriota”, gràcies a mi –-oh, Loulou, c’é moi!– l’etnopoesia i la lírica culta dels
Les dones enamorades mai es queden mudes, fan parlar les pedres de marbre de dins els pous, canvien les tonalitats verbals de dunes sorrudes, transformen el silenci en amples vocabularis tous; El seu do harmònic protegeix el riu de crescudes, fa fluir aigua brava per sèquies fins els horts nous, terra humida i fèrtil,
.:.:. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS EXPLICA EL SEU SENTIMENT DAVANT ELS HOMENATGES PÒSTUMS DEL FUTUR Poema seleccionat i editat al meu facebook el dia 7 de setembre de 2010. La poesia com la Vida des d’aquest País Valencià salvatge, desvinclat, “veriuador”, venal i invalidant. I nosaltres contem ací com va anar un d’eixos homenatges més primerencs, al temps
Extret de R.C. LEWONTIN, S. ROSE i L.J. KAMIN, Not in our genes. Biology, ideology and human nature (New York: Pantheon Books, 1984); traducció espanyola d’Enrique Torner, com a No está en los genes. Crítica del racismo biológico, Barcelona: Crítica-Grijalbo Mondadori, 1996; 357 pàgines. A principis dels anys 70 el rumor que una onada de
Palaus de fang, urbanisme de la bellíssima precarietat, arqueologia viva d’un comunitarisme antic i prodigiós. ÂÏT-BENHADDOU, patrimoni mundial de la UNESCO, espai de curiositat humanística al sud de l’Atlas Alt marroquí, envoltat per cims propers de 3600 i 2200 metres sobre el nivell del mar, al bell mig d’una vall terrosa i discreta on conflueixen
Panoràmica d’Ait Benhaddou: http://en.wikipedia.org/wiki/A%C3%AFt_Benhaddou Al Gran Erm del Dir Brau hi ha un pas de pont, curt i ras, que va just al cor del “hui vull”: són brots tous de fruits verds als horts per on cau el riu més alt en llargs fils de veus, solcs de fang per als peus sants