Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
“FILOSOFIA DEL TEDI” per Lars Svendsen (Els Rastres del Sentit)
imatge: “Jove decadent (després del ball)”, per Ramon Casas (1866-1932)
“Vanament vaig cercar, en la mar sense fons dels plaers, així com en els abismes del coneixement, un lloc en el qual posar l’àncora. Vaig sentir la força quasi resistible amb la que un plaer obri la porta a l’altre; vaig experimentar eixa mena d’exaltació incerta que el plaer et pot provocar; a l’igual que vaig viure el tedi, el desgarrament profund que el segueix. Vaig assaborir els fruits del coneixement i, no poc sovint, vaig gaudir alhora del goig de tastar llur dolçor. Però no acostumava a durar eixe plaer més que l’instant mateix del coneixement, ni acostumava a deixar en mi una petja pregona. Es diria que, més que beure a les fonts de la saviesa, haguera caigut dins d’elles”
Soren Kierkegaard, Gilleleie, 1 d’agost de 1835
“Existeixen sensacions que són somnis, que ocupen com a boira tota l’extensió de l’esperit, que no deixen clarament ser. Com si no haguérem dormit, sobreviu en nosaltres un no-sé-què de somni, i hi ha una torpor del sol del dia escalfant la superfície estancada dels sentits. És una borratxera de ser no-res, i la voluntat és un poal buidat en el jardí per un moviment indolent del peu al passar”
Fernando Pessoa, Llibre del Desassossec
“¡Què no és capaç de fer la gent per avorriment! Estudien per avorriment, preguen per avorriment, estimen, es casen i procreen per avorriment i, finalment, moren d’avorriment!”
Georg Büchner, Leonci i Lena
“El tedi és la invasió del temps en el teu sistema de valors. Posa la teua existència en perspectiva i el resultat net és precisament el coneixement i la humiltat. Del primer deriva, prenguem nota, el segon. Quan més aprens de la teua rellevància, tant més humil i condescendent per als teus semblants, per a les busques de pols que pul·lulen a la llum del sol o les que, immòbils, adverteixes ja posades sobre la taula”
Joseph Brodsky
“D’eixe mode em vaig dir que les persones estaven devorades pel tedi. Certament, cal reflexionar un poc per a veure-ho amb claretat, ja que no és una cosa que es detecte immediatament. És com una espècie de pols. Un va i ve sense apercebre’s d’ell, el respirem, el mengem, el bevem, però és tan fi i lleu que ni tan sols fa soroll entre els queixals. Tanmateix, tan aviat com ens aturem un segon, es posa damunt nosaltres cobrint-nos el rostre, les mans. Per a llevar-nos de damunt tal pluja de cendra, hem d’estar en agitació constant. D’ací que el món sencer estiga tan agitat”
Georges Bernanos, Diari d’un retor rural
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una bona recomanació per llegir el llibre.
Bon dia. (El quadre de’n Ramon Casas encertadíssim ! )