Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

El món de les paraules

El pic de la vídua

26 de gener de 2021

Es mira al mirall. Fa dies o mesos potser, que quan es mira al mirall veu quelcom estrany al rostre, és el seu però diferent. El front és més ample, hi falta alguna cosa… s’adona que aquell naixament del cabell que dibuixava una V gairebé ha desaparegut. L’anomalia, l’exentricitat capil·lar que l’ha diferenciava ja no 

Llegir més

“Moda”, un transgènere gramatical

28 d'octubre de 2020

  “Mode” és un mot seriós, com el seu origen llatí “modus” exigeix, quan nasqué tenia el significat de “mesura” física i també moral si no oblidem que d’ell es deriven paraules com “moderació” o “modèstia”, amb el temps expressà nous aspectes semàntics com una mesura musical, el ritme, la situació de l’acció del verb,

Llegir més

El tupè “Arriba España!”

21 d'octubre de 2020

  Als anys 40 les paraules es mesuraven, la denúncia era a l’aguait i els crits “Viva Franco!” i “Arriba España!”eren obligats a corejar-se als entreactes dels actes públics, a les escoles, pel carrer, arreu. La ironia i burla popular és inesgotable i oportuna i en aquella època sabia que la dictadura no entenia d’ironies

Llegir més

El “postureig”, el nou estereotip polític

14 d'octubre de 2020

  El mot “postureig” que abans podia qualificar les inversemblants postures dels trepitjadors de catifes promocionals i l’exhibicionisme a les xarxes socials, ha acabat ocupant un lloc privilegiat a les planes d’opinió política. Els polítics posturegen, ens diuen, i d’eixa manera la política es converteix en l’art de la superficialiitat, en gestualitat, en impostura.  El

Llegir més

El nou mot rebotant : el “bot”

2 de maig de 2020

  Una nova paraula ha entrat al diccionari, un monosíl·lab empoderat (epítet suggestiu, vell i usat com una modernitat en el discurs polític i intel·lectual dels últims anys) per la gran xarxa, un mot per a molts sense significat i per a d’altres el mot-pin de la familiaritat tecnològica. El bot és la nova paraula

Llegir més

Anar com l’oli sobre les cols

7 de febrer de 2020

  Espigolant en textos d’autors valencians del segle XVII he llegit una dita popular per a mi desconeguda, “anar com l’oli sobre les cols”. Paraules saboroses de vida senzilla que ens reporten a l’horta de València , trobades en els versos anònims de “La famosa comedia la gala està en son punt” de 1630 i

Llegir més

El relat … mot lat

22 de gener de 2020

  Fa un temps, uns deu anys potser fa , una forma llatina supervivent sortí dels límits literaris i del vocabulari del dret per a convertir-se en el mot fetitxe del discurs polític i tertulià i d’eixa manera alimentada és avui una mena de paraula “multiús” . Per a la classificació literària el “relat” segueix

Llegir més

El nou mot invasor : “l’event”

18 de juny de 2019

A la perruqueria. “Aquest mes tenim força feina, hi ha molts events”. “Event” és en anglès el mot que significa un esdeveniment especial, inusual. En el Diccionari de la Llengua Catalana no existeix “l’event” perquè els catalans fem celebracions i malgrat aquesta evidència els “events” han arribat al país i ràpidament ens assetgen multiplicant-se sense

Llegir més

El cóc dels mots perduts … “la gibrelleta”

5 de març de 2019

    La “gibrelleta” és un  recipient la  modèstia del qual es copsa en el seu nom, un mot de gènere femení i derivat diminutiu de gibrell, d’eufonia contundent. Definitivament un mot humil, diminutiu i femení que ha estat substituït pel masculí rotund “orinal” que resisteix en la seva forma clàssica malgrat l’existència generalitzada del

Llegir més

Entre el tros i el fragment

2 de març de 2019

  En el transcurs del Judici vaig escoltar el fiscal Moreno demanant visionar “un trozo de la carta…” i en altre moment el jutge Marchena va fer referència a “un fragmento del documento…”. El “trozo” de la carta em sorprengué perquè es podia entendre com el tros d’una carta escrita esquinçada, en canvi el “fragmento” em

Llegir més

El cóc dels mots perduts : “un potosí”

26 de febrer de 2019

Llueix uns audiòfons platejats, preguntada pel preu ha respost “m’han costat un potosí!”. “Un potosí? “, l’ha mirada amb estranyesa, “no ho he sentit mai”. “Una fortuna, un munt de diners”. “Ah!, una pasta!”. Escolta, sense voler-ho, la conversa. Se n’adona que fa anys que ha abandonat l’expressió coneguda, apresa de petita a casa. “La

Llegir més