El papa no es trobava gaire bé o no bé del tot però només ho sabíem perquè deia a la mama: “Carmeta, no estic gaire catòlic”. I aquell dia, com tots els dies del món, tret dels diumenges, el papa anava a treballar i després de sopar s’allitava abans de l’hora habitual. I
Els noms que ens identifiquen són, en gran manera, la projecció d’un desig, aspiració, d’un sentiment potser mig amagat d’aquells que ens l’imposen i són també el testimoni de l’atmosfera emocional col·lectiva d’un temps. Són els nostres noms un relat aliè. La nena s’astorava quan sentia dir el nom d’algunes veïnes, sentia dir i sentia
De molt antic ve l’aïllament de persones infectades per un mal encomanadís, la Bíblia, el Llibre de llibres, en parla més d’un cop, com al Levític on uns versicles prescriuen que el leprós “es quedarà sol i viurà fora del campament”. Les malalties infeccioses han viatjat a través dels segles, s’han reproduït, han mutat
Es mira al mirall. Fa dies o mesos potser, que quan es mira al mirall veu quelcom estrany al rostre, és el seu però diferent. El front és més ample, hi falta alguna cosa… s’adona que aquell naixament del cabell que dibuixava una V gairebé ha desaparegut. L’anomalia, l’exentricitat capil·lar que l’ha diferenciava ja no
“Mode” és un mot seriós, com el seu origen llatí “modus” exigeix, quan nasqué tenia el significat de “mesura” física i també moral si no oblidem que d’ell es deriven paraules com “moderació” o “modèstia”, amb el temps expressà nous aspectes semàntics com una mesura musical, el ritme, la situació de l’acció del verb,
Als anys 40 les paraules es mesuraven, la denúncia era a l’aguait i els crits “Viva Franco!” i “Arriba España!”eren obligats a corejar-se als entreactes dels actes públics, a les escoles, pel carrer, arreu. La ironia i burla popular és inesgotable i oportuna i en aquella època sabia que la dictadura no entenia d’ironies
El mot “postureig” que abans podia qualificar les inversemblants postures dels trepitjadors de catifes promocionals i l’exhibicionisme a les xarxes socials, ha acabat ocupant un lloc privilegiat a les planes d’opinió política. Els polítics posturegen, ens diuen, i d’eixa manera la política es converteix en l’art de la superficialiitat, en gestualitat, en impostura. El
Una nova paraula ha entrat al diccionari, un monosíl·lab empoderat (epítet suggestiu, vell i usat com una modernitat en el discurs polític i intel·lectual dels últims anys) per la gran xarxa, un mot per a molts sense significat i per a d’altres el mot-pin de la familiaritat tecnològica. El bot és la nova paraula
El papa mai no digué ni un retrec ni una sola paraula malsonant; per aquesta rara circumstància a la nena li sobtava que el papa titllés a alguna persona -sempre home- de “xitxarel·lo”, un mot menyspreador, humiliant, que etiquetava el seu hoste amb una càrrega d’ix de difícil pair. Un xitxarel·lo era per al
Fa anys havia sentit parlar d’una terrible passa de tifus que un poll esmunyedís causà a les gents, la passa del “piojo verde” que mai no tingué aquest color sinó el gris transparent de tots els polls, també sentí el temor de la passa de la verola, la malaltia esfereïdora que marcava els rostres
Espigolant en textos d’autors valencians del segle XVII he llegit una dita popular per a mi desconeguda, “anar com l’oli sobre les cols”. Paraules saboroses de vida senzilla que ens reporten a l’horta de València , trobades en els versos anònims de “La famosa comedia la gala està en son punt” de 1630 i
Fa un temps, uns deu anys potser fa , una forma llatina supervivent sortí dels límits literaris i del vocabulari del dret per a convertir-se en el mot fetitxe del discurs polític i tertulià i d’eixa manera alimentada és avui una mena de paraula “multiús” . Per a la classificació literària el “relat” segueix
A la perruqueria. “Aquest mes tenim força feina, hi ha molts events”. “Event” és en anglès el mot que significa un esdeveniment especial, inusual. En el Diccionari de la Llengua Catalana no existeix “l’event” perquè els catalans fem celebracions i malgrat aquesta evidència els “events” han arribat al país i ràpidament ens assetgen multiplicant-se sense
Vaig a plaça, poques som les persones que mantenim al vocabulari la mesura de pes “terça” quan comprem carn , ha estat substituïda pel seu valor en grams, 400 grs. Els humils grams són arreu, a la bacallaneria (“100 d’olives”), a la parada dels fruits secs (“50 de pinyons i 150 de panses”) i podria
Aquesta setmana el blau-cel no es porta, el color del temps (si el temps en tingués) és el gris marengo. Un nom de color ben estrany que res no ens diu, no hi ha fruites, ni flors, ni arbres, ni terres que puguin relacionar-se amb “marengo” i ni tan sols el marengo és un matís