Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

22 d'abril de 2019
0 comentaris

Setmana Santa color gris marengo

Aquesta setmana el blau-cel no es porta, el color del temps (si el temps en tingués) és el gris marengo. Un nom de color ben estrany que res no ens diu, no hi ha fruites, ni flors, ni arbres, ni terres que puguin relacionar-se amb “marengo” i ni tan sols el marengo és un matís del gris en d’altres idiomes, pot ésser marró fosc-roig, blau fosc o negre amb una mena de polsim blanc.

El nou nom de color nasqué a França, al segle XVIII, com a referència d’un teixit marró fosc clapejat de blanc que es fabricava a Spinetta Marengo, ciutat del Nord d’Itàlia, però la seva internacionalització es produí a partir de l’any 1800, quan Napoleó, llavors Primer Cònsol, vencé els austríacs a la batalla de Marengo. El nom de Marengo es popularitzà ràpidament a França, “à la Marengo” és  des de llavors una manera de cuinar el pollastre o carn en record del plat que el cuiner de Napoleó li va fer el dia de la batalla, el mateix Napoleó donà aquest nom a un dels seus cavalls blancs més estimats, el que fou ferit de mort a Waterloo i l’esquelet del qual és exposat al Museu de l’Exèrcit de Londres, i “marengo” es transformà en nom de color per haver-se associat a l’abric que Bonaparte posà de moda a França i a tota Europa.

I el “marengo”, perdut el seu origen, malgrat ésser un color seriós en declivi en els catàlegs de moda, de tant en tant reapareix vestint el temps, com ho ha fet generosament aquesta Setmana Santa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!