Espigolant en textos d’autors valencians del segle XVII he llegit una dita popular per a mi desconeguda, “anar com l’oli sobre les cols”. Paraules saboroses de vida senzilla que ens reporten a l’horta de València , trobades en els versos anònims de “La famosa comedia la gala està en son punt” de 1630 i en un escrit de 1680 de Crisòstom Martínez , precursor de l’anatomia microscòpica, en què expressa el seu desig que un dels seus descobriments científics sigui conegut amb el seu nom “I jo em folgaria de ser el oli sobre les cols avent trobat los conduits de la graça”.
Potser”anar com l’oli sobre les cols” sigui una expressió pròpiament valenciana, on el conreu de la col ha estat ininterromput a la seva horta des del segle XI, on famosa i preuada és la col capada, de fulles grans, pesant i de sabor potent que porta el nom de “col valenciana” i que ha estat i és una menja tradicional, de taula humil que bullida i regada amb un raig d’oli alegra l’ànima.
I des d’avui faig meva aquesta dita!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!