Coc Ràpid

Vaig a plaça, poques som les persones que mantenim al vocabulari la mesura de pes “terça” quan comprem carn , ha estat substituïda pel seu valor en grams, 400 grs. Els humils grams són arreu, a la bacallaneria (“100 d’olives”), a la parada dels fruits secs (“50 de pinyons i 150 de panses”)  i podria dir que arreu on es ven producte sòlid. La “lliura”, amb el valor de 400 grams es manté encara viva 800 anys més tard de trobar-la documentada.

Al segle XIII eren unitats de pes la “lliura carnissera” de 1.200 grams o 3 lliures comunes, la “lliura comuna” de 400 grams o 12 unces, la “mitja lliura” i l’ “unça” de 33 grams i la “terça” que era un terç de la” lliura carnissera” o 400 grs.

“La nena , quan tenia vacances, anava amb la mama a comprar. Un dia a la setmana anaven força lluny, passats els burots de Collblanc, allí  compraven, com d’amagat, a una pagesa el pa blanc, era per al pare que tenia l’estómac tot ell com una llaga oberta (del pebre i botons que s’empassà per a no “anar al front” havia sentit dir, a punt estigué de morir durant molts mesos, això sí que ho recordava). El pa blanc només era per al papa, com una medecina. La mama, el Santet i ella menjaven el pa negre, que malgrat dir-li negre era de color groc brut, i que la mama el torrava una mica al fogó de la cuina per a fer-lo de més bon passar. Compraven a les tendes del barri, a la peixateria, la verduleria, la vaqueria, el forn i el colmado; tot era prop de casa, tant que de vegades la nena anava sola a comprar quelcom, poca cosa, que calia per a dinar. Les quantitats eren sempre modestes, l’encàrrec era com una frase feta: Un quart de mongeta tendra, unça i mitja de farina de galeta, tres unces de mantega, mitja terça de costelles…”

Ara les unitats de pes són fàcils de recordar. L’economia de la llengua n’és la guanyadora i els mots antics esmolats pels segles van perdent pes, com “la terça” i “l’unça”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!