De molt antic ve l’aïllament de persones infectades per un mal encomanadís, la Bíblia, el Llibre de llibres, en parla més d’un cop, com al Levític on uns versicles prescriuen que el leprós “es quedarà sol i viurà fora del campament”.
Les malalties infeccioses han viatjat a través dels segles, s’han reproduït, han mutat i han parasitat en tota mena d’éssers vius i aquests han estat apartats de la comunitat per sempre o fins que el mal els ha abandonat. És al segle XIV quan l’aïllament imposat té nom “la trentena”.
Els vaixells de mercaderies solquen la mar des de llevant, molts arriben al port de la ciutat de Ragusa, l’adriàtica, la ben emmurallada, la del gran comerç. La tripulació visita l’església, les tavernes, els bordells; les mercaderies canvien de mans. Una desconeguda malaltia encara sense nom s’expandeix per la ciutat, gran part de la població mor. És l’any 1377, la pesta ha arribat mitjançant un insecte minúscul, una puça de les negres rates que viuen al vaixell i que s’arrapa als homes, als objectes, a les mercaderies portant el mal arreu. El Consell de la ciutat ordena que tot vaixell que arribi al port sigui aïllat durant trenta dies per a impedir la manifestació de la pesta negra i impedir-ne la infecció, “la trentena”.
Passen els anys i al 1423 a Venècia, les autoritats aïllen els malalts de pesta a Santa Maria de Nazareth, una petita illa propera a la de Sant Llàtzer que originà el nom de “llatzaret”i prescriuen en quaranta dies la durada de l’aïllament, “la quarantena” recordant, es diu, els quaranta dies que Moisès i Jesús passaren al desert.
Els temps canvien i en els actuals, contravenint el significat dels mots, la “quarantena” té una duració de 12 dies. Estem de sort!…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!