La força dels set vents ha deixat un cel de nit clara. Set pupil·les sense ulls brillen indiferents, segures de la seva bellesa, són les set estrelles que dibuixen l’Ossa Major, el Carro del Món, el Gran Cullerot, l’asterisme més conegut del firmament, el Saptarshi indi. L’asterisme és el nom que donaren els astrònoms al
La iaia dibuixa sobre el palmell de la petitona mà de l’infant un cercle mentre psalmodia unes rares paraules, “ral ralet, pica, pica dineret”. I el nen riu estenent la maneta perquè el joc del pessigolleig continuï. El “ral” és un mot sense significat avui. Ella adorava aquella moneda amb un forat al mig,
És el poble maltractat, ignorat, rebutjat i massacrat. Veia nens a Montjuïc, banyant-se al brollador proper al Grec, nenes a la porta de les casetes encalades jugant amb fireta i nines de roba assegudes al terra. Ulls negres brillants, ull verds que trencaven el tòpic. Ha escoltat els vells plens de saviesa, havia vist a
“Mama, ens podem quedar la calderilla?”. Era la pregunta que el Santet i la Nena feien a la mare quan els manava anar a comprar la llet a la vaqueria de la Sra. Roseta o a la verduleria de la Maria a comprar un quart de quilo de mongetes tendres. Durant anys la calderilla repicà
El maó és la invenció constructiva genial. L’humil fang, el material resultant de la unió de terra i aigua, podia prendre formes diferents segons la imaginació i l’habilitat de l’home, secat al sol es convertia en un vas, una escudella, una figureta, amulet, aixovar o joguina. Aquell troç de fang cru ergonòmic, lleuger, fàcilment transportable i
Quan Napoleó morí a l’illa de Santa Elena, la notícia de la seva mort tardà dos mesos en arribar al continent europeu. Era l’any 1821. No hi havia telègraf ni diaris com avui els entenem ni agències que traduïssin i difonguessin la gran notícia. El temps corria depressa, les notícies no. Durant segles la divulgació de
Mira embadalit l’agulla que dins de la capseta assenyala tossudament el Nord. Li ha regalada el pare per a la seva primera excursió. “Així no et perdràs” li ha dit. Pura màgia. Vagi on vagi l’agulla vermella indicarà la mateixa direcció. Fa més de mil anys que els xinesos inventaren l’agulla imantada surant dins d’un
La mandra no és pecat, la peresa -el seu sinònim- potser si que ho fou en el temps llunyà, quan ella aprengué de cor que hi havia set pecats capitals i que un d’ells era “la peresa” que es combatia amb una rara virtut, “la diligència”. Ella de tant en tant conrea de grat la mandra, un
Ha mort Joan Fontaine, intèrpret de personatges inoblidables. Rossa, d’aspecte tímid, de maneres elegants i rostre transparent, allunyada del model agressiu de la “vamp” rossa, fou l’actriu escollida per Hitchcock per a protagonitzar “Rebeca” i “Sospecha” els anys 1940 i 1941 respectivament. Diverses han estat les necrològiques que han parlat de l’actriu, de la seva
No recorda ni el diari ni el periodista que signava l’article. Li sorprengué llegir-hi que el mot “propletariat” o “proletari” pertanyia a èpoques passades. Ignora si és certa aquella afirmació però se n’adonà que feia temps que no havia trobat el mot escrit ni l’havia escoltat. En qualsevol cas és un terme que forma part
Quan era petita corria una dita: “ui!, ara que he après a dir “pinícula”, ara es diu “flim””. Els usos lingüístics canvien amb rapidesa i sense explicacions ni motius raonats, vet aquí alguns exemples: L’entrenador de l’equip de futbol passà un dia a dir-se “míster” per a no anar-se’n. El que ahir era un “monitor”
Només quan ella s’ha fet gran s’ha adonat de la subtil diferència entre “temps” i “vida”. “El temps passa volant” és la la frase que diem quan vivim circumstàncies plaents, quan som feliços, quan tenim un somriure al pensament; fins i tot les criatures de tres i quatre anys perceben que el temps del joc
“Un quintar de màstech, 6 dinars”, aquesta era la tarifa taxada per la lleuda que pagava la mercadera i comerciant barcelonina Maria de Malla l’any 1271. Maria de Malla, filla del calafat Bernat Desmas, casada l’any 1256 amb Pere de Malla, important comerciant en pells, en morir aquest el 1276 fou nomenada en el testament administradora del
L’esclavatge forma part indisociable de la història de la humanitat, no ens és possible imaginar que el fort no esclavitzés el dèbil des dels inicis del temps humà, convertint-lo en una propietat, un objecte al seu servei, en una mercaderia i també en aliment. La història de la humanitat és un relat de conquestes d’hàbitats, territoris,
“Mòmia” és una paraula suggestiva, et transporta a terres sorrenques, et recorda rituals necrofílics, tombes reials, el país d’Egipte. No és una paraula de creació llatina sinó un préstec de l’àrab, “mûmiya” que traduïm per “betum” i que pervé del mot persa “mûm” que significa “cera”, un ungüent fet de quitrà natural que es deia que curava