Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

27 d'abril de 2021
0 comentaris

Carmeta, no estic gaire catòlic

 

 

El papa no es trobava gaire bé o no bé del tot però només ho sabíem perquè deia a la mama: “Carmeta, no estic gaire catòlic”. I aquell dia, com tots els dies del món, tret dels diumenges, el papa anava a treballar i després de sopar s’allitava abans de l’hora habitual. I aquest era el senyal que havíem de no fer soroll perquè el papa no es trobava gaire catòlic.

Era ben curiós, ara ho penso. Només el papa deia aquesta expressió, la mama mai no la va dir i nosaltres, el Santet i jo, tampoc. Potser a pagès (on la mama passà els seus joves anys) no es deia, potser era una expressió pròpia dels barris treballadors del Raval i del Paral·lel… Als pobles, en aquelles èpoques pretèrites i plusquamperfectes, el capellà era una autoritat gairebé en tot, especialment en qüestions de lèxic, i hauria estat mal vist ser catòlic i estar  poc catòlic. I el papa, amb un pare donat en cos i ànima i en ossos a l’anarquisme, no havia de sentir cap basarda en barrejar els verbs d’ús difícil i la malaltia de l’ànima amb la del cos.

Ara l’expressió ha desaparegut, hom diu que era la rèmora secular dels ominosos judicis de la Santa Inquisició espanyola quan la tortura era l’avaluació del catolicisme del torturat, “encara està poc catòlic” o  quelcom de semblant. I potser en fou aquest l’origen, ja que l’expressió en francès  “pas très catholique” o “pas très orthodoxe”  té el significat de no ésser conforme als valors morals, ésser dubtós el comportament… En qualsevol cas ” no estar catòlic” era l’avaluació casolana i antiga de l’estat de salut d’una persona. De la del papa, per exemple.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!