Als anys 40 les paraules es mesuraven, la denúncia era a l’aguait i els crits “Viva Franco!” i “Arriba España!”eren obligats a corejar-se als entreactes dels actes públics, a les escoles, pel carrer, arreu.
La ironia i burla popular és inesgotable i oportuna i en aquella època sabia que la dictadura no entenia d’ironies però que satisfeta les acceptava com floretes si eren revestides de “patriotisme”.
A començaments dels anys 40 es posà de moda el pentinat amb tupè, el floc de cabells de damunt del front pentinat cap endarrera i cap amunt, una mena d’onada capil·lar rígida, fixada amb la gomina del temps, la genuïna “llavor de puça”(*). Pentinat a l’alçada del govern del temps, front altiu, uns pocs centímetres d’alçada fingida, un aire descarat. El tupè, aquella mena de fingiment capil·lar fou batejat de manera oficiosa com un “Arriba España!” convertint-lo en un símbol de la gesticulació franquista.
Braç alçat, cabell alçat: “Arriba España!”.
(*) un dels mots perduts rescatat al “coc ràpid”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!