1360. Els barcelonins s’esfereïren al veure cremar a la foguera el franciscà espiritualista, el beguí Nicolau de Calàbria, condemnat per heretgia pel gran inquisidor de la Corona, el dominic gironí Nicolau Eymerich. El rei Pere III, protector dels beguins i enutjat per l’enemistat declarada de l’inquisidor amb la seva persona i els seus súbdits, el
Al Museu Nacional de l’Art de Catalunya hi ha l’evocació del que foren els arcs de la sala capitular del vell monestir reial de la Corona caalanoaragonesa, Sixena.Les restes de les esplèndides pintures murals que els decoraren al s.XIII ens interpel·len, ens traslladen a la seva història lligada a la Corona, monestir de dones, el primer
Les santjoanistes de Sixena sentien l’orgull de l’origen reial del monestir, el primer monestir femení de l’orde al món, d’ésser descendents d’aquelles primeres dotze dames de la noblesa catalanoaragonesa que el 23 d’abril de 1088 es convertiren en les primeres religioses hospitalàries, de ser regides per la regla de conducta que la reina Sança amb l’ajut
El monestir reial ha perdut l’esplendor d’antany. Les sorores, dames de la noblesa catalanoaragonesa, han fet construir les seves dependències individuals al claustre amb les serventes. Ja no calia que la priora dugués sempre al damunt les tres claus per a obrir les arques que guardaven els documents de l’Arxiu de la Corona, el rei Jaume
L’any 1157 neix Ramon Berenguer, fill del gran comte de Barcelona Ramon Berenguer i de Peronella, reina d’Aragó, serà el comte-rei que governarà i donarà forma a la Confederació catalanoaragonesa amb el nom d’Alfons, Alfons I, mort el seu pare. És l’època en què es formen les personalitats històriques, quan la reconquesta avança i es repoblen les
El relat que testimonis de l’època feren del càstig infligit a Joan de Canyamars, per l’intent de donar mort a Ferran II, anomenat el Catòlic, és una narració estremidora, una tràgica història de guinyol i un episodi enigmàtic. Un migdia del desembre de 1492, Ferran II i Isabel de Castella baixaven les escales del Palau Major de
Era un dia calorós. Set persones assistiren a l’enterrament d’aquell home, el desconegut que havia mort sobtadament d’un atac al cor mentre era a la parada de l’autobús. El dia era xafogós, la calor de finals d’agost a New York és humida, aclaparadora. Té 59 anys, espera el bus, duu una cartera de documents sota
Eren dues germanes, Violant Lluïsa i Valentina de Mur, les dues nobles i belles, les dues foren esposes de Frederic , comte de Luna i senyor de Segorb, fill il·legítim del rei Martí el I. Les seves vides foren ben diferents, Violant es casà amb Ponç de Perelló, el mateix any que enviduà, el 1426,
Francis Godwin, bisbe, fill de bisbe i gendre de bisbe, escrigué pels voltants de l’any 1620 “The Man in the Moon”, relat d’un viatge utòpic interplanetari i proto novel·la de ciència i ficció. Una novel·la simple en aparença però multiversa, conté interessants i interessades observacions polítiques, dissercions sociològiques que acaren els costums de la societat terrícola amb
Damaso Gonsales, aventurer de noble família sevillana, nét del famós jurista Otto Perez de Salavella, governador de Barcelona i corregidor de Biscaia, fou el protagonista a començaments del segle XVII d’un fabulós viatge interplanetari que el dugué des del volcà Pico de Tenerife a la Lluna on sojornà sis mesos convivint amicalment amb el poble
Qui hagi vist l’última versió cinematogràfica de “The Great Gatsby” potser s’ha adonat dels molts missatges que el director Buz Luhrmann hi inclou, un d’ells és el de fer evident la relació entre Scott Fitzgerald, l’autor de la novel·la i James Joyce.De manera subtil però clara Luhrmann ho assenyala quan el personatge narrador, Nick Carraway,
Però el ressó dels catalans puc fer sentir,i també dels d’Aragó, més enllà d’Alemanya,i allò que el meu pare emprengué acabar… Així, en vers, Frederic , fill tercer de Pere el Gran i de Constança de Sicília, proclamà la seva voluntat de véncer els angevins i ésser coronat rei de Sicília, “rey de Trinàcria”. Trinàcria,
El Govern aragonès no té por al ridícul, la seva ignorància majúscula i el seu anticatalanisme no li ho permeten; mai no ha estat paït del tot per una part de la societat aragonesa la potència històrica del Casal de Barcelona, el renom de Catalunya, malgrat el respecte d’antany a les institucions pròpies aragoneses, les
Jaume Corbera, conegut pels feligresos com Fra Jaume, tal era el tractament donat als ermitans, laics o ordenats, no era un ermità convencional reclòs en les foscors del bosc, l’asceta dedicat absolutament a l’oració, no bastia una simple esglesiola,quatre parets, una teulada, un altar i una petita cel·la, Fra Jaume era un mestre d’obres coneixedor de
Les velles històries dels mestres del Temple o les d’ermitans com Domingo de la Calzada, narren que aquests eren constructors iniciats rodamóns que fugint dels atacs dels àrabs es feren monjos o ermitans sota la protecció d’un monestir, limitant la seva tasca constructora a una regió deteminada. Passaren cents d’anys fins arribar al segle XV i a la geografia