Els coneixements astronòmics de Godwin, la seva adhesió als principis dels astrònoms i físics de l’època i les seves intuïcions les traslladà a la novel·la amb precaució, emparant-se amb la utopia; no podia ésser d’altra manera atesa la seva condició de bisbe i l’ordre de l’any 1622 del monarca anglès adreçada als predicadors d’ésser moderats pel que feia a les doctrines científiques perilloses…
Godwin fou, sense dubte, un seguidor de la nova astronomia. Establí com un fet en la ficció del relat, escaquejant-hi la doctrina religiosa dogmàtica, principis i observacions com:
. Els forats negres de la LLuna són terra i aigua i des de la Lluna s’observa que les taques fosques de la superfície de la Terra són continents i les brillants són mars.
. Des de l’espai es demostra la rotació diürna de la Terra.
. La Terra i la Lluna tenen propietas magnètiques. Els cossos de gran pes cauen al centre de la terra per la força de la gravetat, per una propietat magnètica.
. La propietat d’atracció de la Terra és més gran que la de la Lluna i actua també en aquesta.
. L’atracció és variable segons la distància, la massa i la mida.
Ciència i ciència en la ficció, Godwin proposà al lector que pot haver vida extraterrestre, que els viatges interplanetaris eren possibles, que els nostres costums podrien ésser diferents i pacífics, que podria crear-se una llengua universal i que la ciència formava part de la nostra vida.
Francis Godwin. 1562-1633. “The Man in the Moon”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“L’atracció és variable segons la distància, la massa i la mida”
Això és fantàstic…
Enric