Coc Ràpid

Eren dues germanes, Violant Lluïsa i Valentina de Mur, les dues nobles i belles, les dues foren esposes de Frederic , comte de Luna i senyor de Segorb, fill il·legítim del rei Martí el I. Les seves vides foren ben diferents,

Violant es casà amb Ponç de Perelló, el mateix any que enviduà, el 1426, es casà secretament amb Frederic qui quatre anys després, enamorat perdudament de sa cunyada Valentina, la repudià i empresonà al castell de Maló, i abandonades dona i possessions fugí amb l’amant a Castella on acabà a la presó per ordre del rei, morint-hi enverinat al 1438.

El poeta Bernat Hug de Rocabertí testimonià el deshonor del comte de Luna,

E lo fugit a tu comte semblant,
cascú per si rompé la fe promesa,
Déu ofenent e honor oblidant. 

Poc temps passà Violant a la seva presó, sota la protecció del seu oncle l’arquebisbe de Tarragona es refugià a Constantí i més tard visqué a Barcelona, vídua es casà amb un cavaller del Principat, Perrellles, amb qui tingué una filla, Elsa. Comtessa de Luna,seves foren les terres i castells del marit que la repudià, la seva bellesa afavorí una vida d’amors escandalosa que tingué un punt àlgid quan un frare poeta, fra Francesc Oliver, de l’orde de l’Hospital, se suïcidà per l’amor no correspost de la comtessa al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebrón. El monestir que a una part boscosa de Coll de Cerola va fundar Violant de Bar, esposa de Joan I al 1393.
Sembla ser que l’ànima condemnada del malaurat frare vagà pels boscos i es presentà l’any 1491 al poeta Francesc Monet que posà per escrit la fantasmagòrica trobada. 

Valentina , dona bellíssima segons les cròniques de l’època, que seguí en la seva desgràcia l’amant Frederic a Castella, quan aquest morí a la presó de Brazuelos, no sortí d’aquelles terres, es casà amb Carlos de Guevara, senyor d’Escalante, que a l’any de casat morí a conseqüència d’una caiguda de cavall. Valentina no es tornà a casar, professà al monestir de Santa Clara de Tordesillas, dugué una vida de clarissa exemplar, en fou abadessa i hi morí amb fama de santedat.

Dues dones, dues germanes, dones ambdues d’un mateix home. Dues històries diferents.