Qui hagi vist l’última versió cinematogràfica de “The Great Gatsby” potser s’ha adonat dels molts missatges que el director Buz Luhrmann hi inclou, un d’ells és el de fer evident la relació entre Scott Fitzgerald, l’autor de la novel·la i James Joyce.
De manera subtil però clara Luhrmann ho assenyala quan el personatge narrador, Nick Carraway, l’aprenent d’escriptor pseudo-alter ego de l’autor, fa el gest d’agafar un llibre, enquadernat amb tela blava i el títol en lletres d’or “Ulysses”, tal com fou la primera edició de l’obra de Joyce, publicada l’any 1922 a París per l’editora i propietària de la llibreria francesa “Shakespeare & Company”, l’americana Sylvia Beach.
Fou a la llibreria parisina, oberta i punt de reunió de tots els escriptors de l’època, quan en un dinar ofert per Beach, al juny de 1927, es trobaren Joyce i Fitzgerald, aquest , en veure l’autor d'”Ulysses”, s’agenollà davant d’ell i li besà la mà en senyal d’homenatge. No en va Fitzgerald considerava Joyce “el mestre suprem” i “Ulysses” “la gran novel·la del futur”.
Feia dos anys que “The Great Gatsby” havia estat publicada i rebuda amb fredor i en feia cinc que Joyce veia publicada la gegantina “Ulysses” a París, després que fos rebutjada per obscena per les editorials americanes i per les angleses potser per considerar l’autor i l’obra favorables a la independència irlandesa.
Scott Fitzgerald, influït per la força creativa d'”Ulysses” afirmà que desitjava escriure “quelcom relament nou en la forma, idea , estructura, el model que Joyce i Stein estan buscant, el que Conrad no trobà”. Per la seva banda Joyce considerà sempre “Ulysses” “una obra immortal”.
Dos creadors, dos escriptors coetanis. Baz Luhrmann ens ho ha recordat.
De tota manera, ara que ja ha passat un temps, potser caldria relativitzar una mica aquesta reverència mítica per l'”Ulysses”. (Que consti que jo em vaig passar 2 anys per llegir-la en anglès, amb les traduccions de Mallafré i Valverde de suport). Quanta gent, fins i tot anglosaxona, ha llegit “Ulysses”? A quants els ha realment emocionat?
Fizgerald és, per mi, un dels més grans escrivint en llengua anglesa. No sé si a la mateixa alçada que Joyce, però no m’interessen els rànquings. Joyce és meravellós a “Dubliners” i al “Portrait”. Fitzgerald és extraordinari amb el “Gatsby” i a “Tender is the Night”. L'”Ulysses” em temo que està sobrevalorat.
Salutacions i enhorabona pel blog.
Albert
Andrades, segueixo el teu bloc, certament combatiu i estimulant.
Una abraçada. Carme-Laura