Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

13 d'agost de 2013
0 comentaris

Joan de Canyamars al cadafal. Titella tràgica.

El relat que testimonis de l’època feren del càstig infligit a Joan de Canyamars, per l’intent de donar mort a Ferran II, anomenat el Catòlic, és una narració estremidora, una tràgica història de guinyol i un episodi enigmàtic. 

Un migdia del desembre de 1492, Ferran II i Isabel de Castella baixaven les escales del Palau Major de Barcelona; dotze anys feia que el rei no visitava la ciutat, respirava a l’aire quelcom d’amenaçador malgrat la molta gent que el rodejava vitojerant-lo i els afalacs dels consellers. Pel darrera dels monarques sorgí un home de mitjana edat que “tragué l’espasa nua que tenia dejús la capa e donà ab aquella un colp entre cap e coll del rei…”.

En sentir-se ferit el rei cridà “Traición, traición””. El record dels temps passats era viu. “Traición”, cridà el monarca. El frustrat regicida fou près, “no lo matéis y que no muera” ordenà Ferran i alhora va fer preparar les galeres reials per si havien de fugir de les terres catalanes.

L’autor de l’atemptat, era “home de nostra nació, apellat Joan Canyamàs, de Canyamàs, qui és loch en Vallès, prop lo castell de la Roca, pagès de remença”. Un petit poble amb trenta focs. No feia encara un any que el seu pare en morir el nomenà marmessor dels seus béns, era pagès de remença, obligat com tots ells a pagar costossíssimes redempcions, molts dels seus companys havien estat condemnats, el malestar era generalitzat en veure les institucions catalanes  dirigides per homes de Castella… 
Torturat, Joan afirmà “ho he fet pel bé comú”. Quan la tortura s’endurí parlà com un boig, potser per a esquivar el terrible càstig o embogit pel dolor i la por.

La condemna fou terrible, salvatge, segles feia que no se n’havia vist cap d’igual crueltat :
“L’han portat tot nu sobre un castell de fusta que havien bastit: e el tirava un carro: estant-hi ben lligat lo foll orat e insensat, en un arbre o pal, com si el deguessen crucificar: e lo castell ab lo foll feren anar tirant lo carro per los llocs e carrers següents. Primerament, per la plaça del Rey, on és estat fet lo dit cas: e allí de viu en viu per fer-lo bé penar, li fo llevat un puny e un troç del braç: aprés tirant-lo per los altres carrers on va la processó de Corpus e aquí en un carrer feren aturar lo castell: e llevaren-li un ull: y en altre carrer l’altre ull e l’altre puny e annat en l’altre carrer, levaren-li l’altre braç: e aprés en los altres carrers així anant lo desmembraren llevat-li adés un membre adés un altre, fins a traure-li lo cervell: així el feren morir penent que era cos de pietat. Y ell mai se mogué ne parlà, ni dehia res, ne es complanyia com si donassen sobre una pedra”.

I diu el cronista Carbonell, realista convençut, que en escriure “aquelles atrocitats no podia contenir les llàgrimes”.

(Agustí Pons escriu a la biografia de Salvador Espriu que aquest volia escriure sobre Joan de Canyamars … Titella tràgica.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!