1989. Les manifestacions del poble de Leipzig. Sense elles el mur de Berlin no hagués caigut. 2014. Sense la gran manifestació-votant del 9 de Novembre als pobles de Catalunya el mur de la dependència no caurà.
Recorda de manera boirosa haver assistit a alguna cerimònia catòlica en què les dones havien d’asseure’s als bancs de la banda dreta i els homes als de l’esquerra; la separació de sexes a l’església ha estat un fet habitual i perdurable a diferents religions. Un fet que ve de lluny i que hom pot
L’any de la Nativitat del Senyor de 1737, l’any que Rafael Casanova anà a viure a Sant Boi per a morir-hi, fou l’any que Jaume Coll, Lector jubilat, Examinador del Bisbat de Barcelona, membre de l’Orde del Seràfic Pare Sant Francesc, veié imprès el desitjat “Imprimatur” a la seva obra “Chronica de la Serafica
Louis Gabriel Suchet, fill d’un industrial de la seda a Lió, fou un dels militars artífexs de les grans victòries de Napoleó i, en especial, de les obtingudes per l’exèrcit francès a Aragó, Catalunya i València. Fou Suchet qui protagonitzà les campanyes victorioses de Saragossa, Lleida, Tarragona, Barcelona, Tortosa … qui ocupà la muntanya de
Gènesi 1:29Déu digué: “Us dono totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i els que fan llavor: que us serveixin d’aliment”. I aquell primer hort que cultivaren els primers home i dona es digué “paradís”, amb la paraula persa que vol dir “closa” i més tard “jardí”.
El barri nasqué entrat el segle XX, cases de pisos de dimensió i modernitat modesta s’aixecaren entre camps, barraques, alguna fàbrica tèxtil amb habitages per als obrers, masies amb hort que semblaven voler conservar el record del poble i paisatge oblidat. Del barri d’antany romanen algunes imatges que es resisteixen a desaparèixer entre cafeteries, botigues de
Els nostres reis allà on conquerien establien una fàbrica de moneda que dugués arreu el seu nom i efígie. Lleis, exèrcit i moneda eren la prova ostensible que aquella terra era terra catalana i que el seu rei era rei català. Poc temps després que el castell d’Esglésies, a la Vila d’Esglésies, fos conquerit per
Capturar el món sobre un pergamí o un troç de roba, de”mappa”, ha estat una obsessió de l’home, una mostra del seu poder; la seva història explica les creences, cultures, somnis i supèrbia dels pobles dominants. El Nord i el Sud del mapa són jeràrquics i convencionals, la grandària geogràfica s’identifica amb la política, la
Què se n’ha fet de les obres d’aquells autors que es veneraren a finals dels anys 50 i començaments dels 60 del segle passat?. Qui recorda els noms de Buero Vallejo, Casona i Sastre?. Qui coneix la dura polémica literàrio-política sostinguda per Buero i Sastre?… Antonio Buero Vallejo enlluernà consciències amb “Historia de una escalera”
A la segona meitat del segle XIX molts joves catalans emigraren a les Amèriques a la recerca del futur afortunat atrets per la llunyania geogràfica i la història d’un nou món, uns triomfaren en l’espai mercantil i retornaren al lloc d’origen amb l’aura de “l’indià”, d’altres hi trobaren una nova família i una nova pàtria,
Les terres del Principat eren negres de fum i sang, arreu s’hi veien masos abandonats, camps sense collita, pous sense aigua. Joves i grans feien la guerra, “Visca Carles!” contra “Mori el Borbó!”, l’aliança amb França abans d’ésser botí de Castella.La guerra la perderen uns quants, les llibertats les perderen tots els catalans, cap d’ells no
Als replans de l’escala les veïnes s’agrupen. Les tropes franquistes, els rebels han entrat a Barcelona.La guerra s’ha acabat, els homes tornaran aviat a casa. N’Angeleta i en Pablo han sortit de matinada, diuen amb un fil de veu, duien una maleta, mantes i un farcell, potser aniran a França o a l’Aragó, al poble de
Estefania de Requesens i Roís de Liori , nascuda l’any 1504, fou una noble dama catalana heretera de vil·les, cases, horts, castells, terres, la seva residència familiar a Barcelona era el Palau Menor, conegut com el Palau de la Reina, a la capella de la qual fou enterrada al 1549, on també foren sepultats el
Als regnes de la Corona l’alquímia és una ciència preuada, una pràctica admirada; quan les obres d’en Ramon Llull comencen a ser acusades d’herètiques “el senyor rey en sos regnes ha dada licència en legir los llibres de Philosofia i de Medecina del doctor en Ramon Llull”, a les biblioteques dels monarques, de la noblesa
L’Studium del convent carmelità de Barcelona ha assolit durant aquest segle, el XIV, el seu més gran esplendor, el nom d’un home savi sobresurt, en Guillem Sedacer, cirurgià i alquimista, nascut a Barcelona en el sí d’una família dedicada a la indústria del vidre, protegit pels monarques Pere III i Joan I, amb llicència reial