Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

11 d'abril de 2013
0 comentaris

Jaume Corbera, l’ermità constructor. s.XV. (i 2)

Jaume Corbera, conegut pels feligresos com Fra Jaume, tal era el tractament donat als ermitans, laics o ordenats, no era un ermità convencional reclòs en les foscors del bosc, l’asceta dedicat absolutament a l’oració, no bastia una simple esglesiola,quatre parets, una teulada, un altar i una petita cel·la, Fra Jaume era un mestre d’obres coneixedor de la mar i la costa del nord català. Ho demostra haver estat el constructor per encàrrec del Bisbat de Girona als voltants del 1450 de tres torres de guàrdia i ermites adjuntes, a Tossa, Palafrugell i Sant Feliu de Guixols.

Hom ha escrit que Corbera era valencià, potser perquè se sap documentalment que el 28 de gener de l’any 1442 Maria de Castella, la muller del rei Alfons el Magnànim  autoritzà a València que Jaume Corbera fos l’ermità durant cinc anys de l’ermita de Sant Sebastià de Palafrugell i que pugués recaptar per tot el regne almoines per a la seva construcció. No cal oblidar que Maria visqué sempre al Palau Reial de  València, on es casà, i on morí.

El Bisbe de Girona, Bernat de Pau, encarregà a l'”anacoreta” Jaume Corbera la restauració d’una ermita en molt mal estat situada als vessants del massís de Cadiretes als límits de Tossa, l’ermita de Sant Grau, el patró dels fanalers. Fra Corbera habità l’ermita durant un temps i tingué cura de la torre de guàrdia. Tossa, malgrat els seus 300 habitants, era un port comercial molt actiu, d’on sortien vaixells carregats de fusta dels boscos de les contrades veïnes cap a Barcelona; era una població com totes les de la costa objecte de constants atacs i incursions dels pirates turcs i àrabs. L’ermità era el vigia, no només resava sinó que observava constantment el mar per advertir amb fogueres, fumades i tocs de campanes la proximitat de naus enemigues.

Jaume Corbera compliria satisfactòriament la seva feina ja que l’any 1442 era nomenat ermità constructor de l’ermita i torre de guàrdia de Sant Sebastià, el sant protector d’epidèmies i malaties més venerat a les ermites catalanes. Un any abans el bisbe Bernat de Pau autoritzà la construcció de l’ermita promoguda pel prior de  l’església de Santa Anna de Barcelona, posseïdor de la vila de Palafrugell. L’ermita s’encabí dins de la torre que hagué d’eixamplar-se en la seva base. Ben segur que el paisatge que des de l’ermita es veia i que cinc segles més tard enamorà Josep Pla  s’arrapà per sempre al cor de Jaume Corbera que obtingué el privilegi d’ésser enterrat sota el pis de l’ermita i de la torre que ell havia construït.

Anys més tard, al 1452, el prior del monestir benedictí de Sant Feliu de Guixols donà permís a l’ermità constructor per tal de bastir una ermita i una torre de guàrdia al bell cim de la muntanya del Castellar, dedicada a Sant Elm, el patró dels mariners.

Res més no sabem de Jaume Corbera, l’ermità. Les obres que d’ell coneixem mostren un coneixement gran de la costa, de la geografia litoral gironina, no són ermites amagades, són espais tancats d’oració adossats a torres de guàrdia, situats en llocs estratègics des d’on es domina la mar oberta. Jaume Corbera, Fra Jaume, construeix en el lloc adequat torres que guardaran les poblacions amenaçades, castigades per la pirateria. No és un eremita com d’altres, és l’ermità- constructor, potser descendent d’aquells mítics monjos templers i constructors del primitiu camí de sant Jaume.

Jaume Corbera, s.XV.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!