Coc Ràpid

Però el ressó dels catalans puc fer sentir,
i també dels d’Aragó, més enllà d’Alemanya,
i allò que el meu pare emprengué acabar
…

Així, en vers, Frederic , fill tercer de Pere el Gran i de Constança de Sicília, proclamà la seva voluntat de véncer els angevins i ésser coronat rei de Sicília, “rey de Trinàcria”.

Trinàcria, l’illa que ocupa un lloc en el mapa homèric d’Odisseu, la de forma de trident, la dels tres promontoris, la Trinàcria que és a la “Divina Comèdia” de Dant és la Sicíla grega, el graner de blat de Roma i més tard de Catalunya, l’illa estratègica mediterrània, la de la terra seca, ports esquerps i l’amenaçant Etna, ocupada per bizantins, àrabs, normands i pels catalans.

Frederic fou coronat solemnement rei de Sicília a la catedral de Palerm el 25 de març de 1296.  

Frederic nasqué a Barcelona al 1272, als 23 anys era Frederic terç, rei de l’antic regne de Sicília, unint la dinastia normanda-sueva de sa mare Constança i pel seu pare Pere III el Gran la dinastia del Casal de Barcelona que hi persistí  durant més de tres segles, fins a la unió  dels regnes de Castella i Aragó. 

El monarca, estimador de la seva llengua i del tarannà de les institucions de la Corona, impregnà el regne de les característiques de la seva dinastia catalana : la llengua catalana juntament amb la siciliana. foren les llengües oficials al Parlament, el que es mantingué tres-cent anys, únic temps en què el sicilià fou llengua oficial escrita, ja que amb la desaparició de la dinastia catalana el sicilià i el català deixaren d’ésser llengües de la cort i institucions, substituïdes pel toscà. 
Allò català s’expandí per Sicília, penetrà en la llengua pròpia, perdurà en la constitució política amb la introducció dels tres braços al Parlament, hi deixà belles mostres arquitectòniques del gòtic català i els capítols instaurats per Frederic continuaren en vigor segles desenvolupant el corpus de la legislació siciliana.

Malgrat el seu amor per Sicília Frederic , al seu testament dictat l’any 1334 , establí ésser enterrat al costat de sa mare a l’església de Sant Francesc a Barcelona i que mentre no fos possible les seves despulles fossin a la catedral de Siracusa, l’anomenada Saragossa en català medieval, Sarausa en sicilià. La disposició del monarca no es complí, Frederic morí l’any 1337 a Paternó , el seu cos reposa en una tomba a la catedral de Santa Àgata, a la ciutat de Catània, amb tots els sobirans sicilians de la dinastia catalana.

La dinastia del Casal de Barcelona fou considerada pels sicilians com a seva, els donà una identitat nacional  pròpia com a poble i ells recordaren sempre amb orgull que no havien estat conquerits sinó que s’havien lliurat voluntàriament i espontània a la Corona catalano-aragonesa. Sicília i la llengua siciliana conserven encara avui la petjada catalana.