Per què fuma el meu pare si és dolent per la salut? Jo estava en una classe de 1er d’ESO. Tot enrotllant-me, surt el tema dels problemes de salut derivats del tabac. Als 12 anys els nens i les nenes mantenen encara aquella espurna d’espontaneïtat que resulta absolutament gratificant. Així que salta el Guillem: –
Guardiola i Gates sr. són els pares respectius de dos criatures d’èxit: el Barça i Microsoft. Com vam dir en l’últim apunt, el segon acaba de publicar les seves memòries com a pare. Guardiola també ha deixat clara la filosofia del seu èxit. Contiuem el comentari sobre les seves reflexions enllaçant amb l’últim paràgraf de
Es diu Bill Gates sr. Té 83 anys. És el pare del fundador de Microsoft i acaba de publicar les memòries de la seva experiència com a pare. “Showing up for live – Toughts on the Gifts of a Lifetime”. N’extraurem algunes reflexions. La nostra tasca educativa se’n beneficiarà. Tant si som pares com professors.
Ep! Innecessària, no perquè els mestres haguessin hagut d’aguantar estoicament les atzagaiades de la Conselleria i quedar-se quietets a l’aula, no. Innecessària perquè el Sr. Ernest Maragall s’hauria pogut estalviat les contínues provocacions que el professorat ha hagut de suportar. Aquesta és una vaga contra les maneres del senyor conseller. No para de burxar i els mestres
No enteneu com es pot passar tanta estona sense fer res. “Que no veu que nosaltres no parem en tot el dia?” penseu. “Tant el seu pare com jo, sempre tenim coses a fer i ell sembla que d’un temps ençà li hagin tret l’ànima.” No hi ha pitjor vici que la mandra, em comenteu,
Al fons de l’autobús. Una nena de només de 4 anys arrepapada en el seient, ella sola ocupa dos llocs. De fet n’invalida tres ja que, potser semblant-li que no té prou espai, necessita repenjar els peus en el de davant. La mare, dreta en el passadís, no només no diu res sinó que se
Quan parlem d’educació de què estem parlant? Ja seria hora d’aclarir el tema i resituar els conceptes. D’entrada, es fa imprescindible adjectivar la paraula educació. Com a mínim hauríem de dir sempre o “educació familiar” o “educació escolar”. Deixar els substantiu nu comporta desplaçar tota la responsabilitat de l’educació familiar a l’escola. Com està passant
Educació, educació, educació. Ja n’estem una mica farts del tema. Quanta cridòria! Unes poques veus assenyades i molta xiscladissa per part dels que ignoren absolutament la vida de les aules. Precisament si m’hi afegeixo és per ampliar el focus, prendre l’educació en tota la seva amplitud. S’ha comprimit tant el faig de llum sobre
Avui Jordi Basté s’exclamava recordant els fets de l’assassinat de la sra. Rosario Endrinal. Buscava en els tertulians de RAC1 una resposta, una explicació, a l’evident “menyspreu per a la vida humana” d’aquest nois “normals”, com ell deia. Ha hagut de continuar exclamant-se fins al final perquè ningú li ha donat una resposta satisfactòria.Abans deixeu-me
El debat sobre l’educació que s’ha engegat des de fa un temps és un debat en el que hi participen tots menys els seus principals protagonistes: mestres i professors.La qualificació acadèmica i intel.lectual dels professionals de l’educació com a mínim iguala la dels opinadors i polítics, però amb el valor afegit del contacte diari amb alumnes i
És la meva experiència. Nens i nenes dels primers cursos de primària a qui donava suport en llenguatge o matemàtiques. Els més bloquejats, tant bon punt jo rebia els seus pares, sobre tot la mare, feien un canvi inesperat. Amb una condició: una part de l’entrevista s’havia de fer amb el nen o nena davant
Diumenge passat va ser el dia del docent. La crisi financera i la disputa presidencial dels EUA van estalviar el copet a l’esquena que aquests professionals necessitem i mereixem. La premsa es va oblidar dels docents. Ja et planyo, em diuen amb commiseració els nous coneguts quan saben la meva feina, però els periodistes i
A la pedagogia de disseny no li agraden els fonaments. No són bufons. No permeten fer floritures teòriques. Els fonaments de l’acció educativa són la disciplina i l’ordre. Com els fonaments d’un edifici, són pura grisor. Desagradables fins i tot, tant per qui els aplica com per qui s’hi ha de sotmetre. És més maco
Ja són a les llibreries. No faig pas broma. Qui el comprarà? Doncs més de mil i de dos mil perquè altrament no s’hauria editat. Ja heu comprovat que he fet una mica de trampa. El nom varia lleugerament. Es diu exactament philo, no pas filosofia. Concretament, Cahier de vacances philo. CNRS Éditions, 2008. Són
És un pesat! No m’entén! Els pares de les meves amigues no insisteixen tant. Per què sembla que els nois siguin un perill? Per què els pares sempre han de veure un perill en allò que ens agrada? Bé, Isabel, tens 12 anys i ja no ets una criatura. Estic segur que ja tens una