BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Guardiola i Gates sr. són els pares respectius de dos
criatures d’èxit: el Barça i Microsoft. Com vam dir en l’últim
apunt, el segon acaba de publicar les seves memòries com a pare. Guardiola també
ha deixat clara la filosofia del seu èxit. Contiuem el comentari sobre les seves
reflexions enllaçant amb l’últim paràgraf de l’apunt anterior.
[…]
Els que anomenem genis
són gent que treballen dur amb ganes de rendibilitzar al màxim les seves
qualitats. Durant
l’última assemblea general del seu imperi, el Berkshire Hathaway, Bill Gates jr. va tenir
aquesta ocurrència: “Si teniu un QI de 150, veneu-ne 30 punts a algú. Necessiteu
ser intel.ligents, però no pas uns genis.”
I un xic de sort
Guadiola en diu humilitat. Gates sr. ho fa més llarg: “Crec obligat de dir que tant Bill com Warren [segona fortuna mundiali amic íntim dels Gates] han tingut molta sort. Bill seria el primer en reconèixer que no seria el que és si hagués nascut a Darfur o al Congo” I el fill va afegir: “He nascut en el moment oportú i en el lloc adient.” En un altre llibre recent explica: “He tingut molta sort. Quants nois hi havia que a finals dels 60 tinguessin experiència en informàtica? Em sorprendria molt que n’hi haguessin més de cinquanta.” Ja hem esmentat que no hi havia en tots els EUA més de 50 escoles que tinguessin un ordinador.
“El punt clau, realment, és que tots som interdependents, afirma Bill Gates pare, Tots aquells que han tingut una vida marcada per l’èxit, l’han construïda sobre el que han aconseguit els seus predecessors. Barach Obama n’és un exemple notori: no resto res al seu talent si dic que no seria pas on es troba sense el sacrifici i el dur treball dels que l’han precedit.”
Esperit competitiu
Una falsa idea progre infiltrada en el món de l’ensenyament ha elevat a paradigma un bonisme absurd que vol anular tota diferència i tota idea de mèrit. S’ha arribat a no premiar els alumnes guanyadors per “llàstima” cap als que no obtinguessin premi. Una idea que el socialisme dogmàtic utilitza com a base del seu discurs igualitari i per justificar la “solidaritat” forçada dels catalans. Un igualitarisme que impedeix premiar l’esforç i el treball. Encara ara quan la ministra de torn llegeix l’informe PISA presumeixen que a l’estat espanyol es marquen menys les diferències entre els millors i els menys capacitats. Però en contrapartida el còmput general és baixíssim. Fem classes especials per als que no segueixen (ha estat la meva fantàstica feina durant anys), però no per als que tenen fam de més coneixements. Sort que Guardiola prefereix comparar-se amb un gladiador triomfador!
Bill Gates sr.: “La meva dona Mary i jo hem ensenyat als nostres fills a competir noblement, que vol dir fer-ho tot de la millor manera possible sense pensar si es té o no alguna possibilitat de guanyar. Si doneu el millor de vosaltres i ho feu sovint, llavors les oportunitats de guanyar seran vostres i us emportareu l’èxit. Els americans adoren la competència i això és bo per a la nostra societat. Compte! que competència i compassió no s’exlouen pas: entre la gent més competitiva jo hi he trobat alguns dels més compassius.” Mary era la més exigent i organitzava sovint per als seus fills jocs amb esperit competitiu, jocs de cartes i partides de ping-pong.
(Sort que ha dit “alguns”. Deixem-ho estar per ara, perquè la crisi que patim es deu al fet que “alguns altres” no han entès la competitivitat de la forma noble que l’entén ell. I també un altre dia discutirem si la informàtica no hagués avançat molt més en el cas que Microsoft no hagués monopolitzat de fet el mercat.) Ara fixem-nos només que les paraules de Bill Gates Sr. són exactes i ajustades. Té tota la raó, crec.
Catalunya és força competitiva, però encara planeja sobre les nostres ments un bonisme ingenu que pretén igualar per sota. Sí: més competitivitat i més compassió; ajudar al que vol superar-se i empentar a l’enderrerit. No són conceptes antagònics i els necessitem tots dos. El que volem per al Barça ho hem d’aplicar a la nostra vida personal i al conjunt del país: ser els millors.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tota la raó… Jo segueixo pensant, que l’hauria de veure cada matí abans de sortir de casa. Les imatges de la nostre pròpia imaginació poden fer real un bonic somni: vèncer i potser, poder triomfar.