BioSofia

Per què fuma el meu pare si és dolent per la salut?

Jo estava en una classe de 1er d’ESO. Tot enrotllant-me, surt el tema dels problemes de salut derivats del tabac. Als 12 anys els nens i les nenes mantenen encara aquella espurna d’espontaneïtat que resulta absolutament gratificant. Així que salta el Guillem:

– El meu pare fuma.

– Sí, hi ha pares que fumen, li contesto. Què vols dir?

– Fuma molt i això és dolent.

– Potser et sorprèn que el teu pare i altres pares facin una cosa dolenta?

– Sí.

– Ara us parlaré d’això, però abans deixeu-me dir que quan diem que fumar  és dolent ho diem de manera diferent a quan diem que és dolent pegar o agafar coses d’un altre. Fumar és dolent per a la salut, en canvi robar o pegar és dolent de dolenteria perquè fa mal als altres. Fumar no ens fa males persones, però si peguem i robem ens comportem com a males persones. Pel fet de fumar el pare o qui sigui no és pas mala persona.

– Però el pare no hauria de fumar!

– Escolteu-me. M’acosto a la pissarra i hi escric: Una persona gran té tot el dret de fumar.  Continuo. Vull que quedi clar que una persona gran pot fer coses que un nen no pot fer. Perquè en té l’edat. Hi ha coses que estan prohibides als nens. Us agradi o no, això és així. Els grans poden fumar, conduir un cotxe, casar-se, administrar grans quantitats de diners… Sí, són privilegis o en tot cas això us pot semblar a vosaltres. És una bona raó per voler fer-se gran! Ara bé, els grans tampoc poden fer tot el que els dóna la gana, no tenen pas el dret a fer qualsevol cosa. Hi ha unes regles de vida que han de respectar tant ell com vosaltres. I en això us eduquen. És més, ells tenen més deures que complir que no pas vosaltres. Perquè fer-se gran és això: tenir més drets i alhora tenir també molts més deures…

Escric a la pissarra una segona frase: Fumar és dolent per a la salut. 

– Dit això, Guillem, és bo que el teu pare fumi encara que en tingui tot el dret? No, segur que no. I ell ho sap ben bé. Potser fins i tot t’ho ha dit. Mira, el teu pare es troba amb un problema gros. I és que quan un ha començat a fumar, després és molt difícil deixar-ho encara que un ho vulgui. El cap i el cos s’hi han acostumat. És com un company dolent que t’empipa i et fa la guitza, però que no acabes de deixar mai, no saps ben bé perquè. Aleshores, Guillem i tots vosaltres, voleu un consell? A veure, quin consell creieu que us he de donar?

– Que no fumem.

– Exacte, que no comenceu mai a fumar. Segurament és el mateix que els vostres pares ja us han dit moltes vegades. No comenceu a fer-ho. Ni per provar, ni perquè això sembli que us fa més grans. El que us farà sens dubte és uns esclaus del tabac.

Nens, nenes, ja que teniu la sort de tenir uns pares que us ho expliquen (potser ells no varen tenir uns pares que els ho expliquessin) no comenceu mai a encendre una cigarreta. És de tontos deixar-se “dirigir” per un trasto rodó ple de tabac!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!