Tota una personalitat el sr. Bucay. Imposant i seductora. Assegut enfront de Carles Capdevila i amb aquella encantadora cadència argentina, el sr. Bucay va anar desgranant un discurs molt atraient. Un discurs que mima l’oient i que aquest, agraït, accepta complagut. Prou agraït amb les formes per oblidar d’analitzar-ne el contingut. Si, a més, el
Anaïs és una nena molt desperta. Als seus cinc anys ho explica tot, com ha de ser. M’agrada entretenir els nens quan vénen a casa i això els fa agafar confiança per deixar anar algun comentari sucós. L’Anaïs se m’ha queixat informalment que la seva germana gran, de vuit anys, sempre la vol manar. Evidentment,
“Per a què serveix viure?” Noèlia és la nena de set anys que ha desconcertat a la seva mare d’aquesta manera. Caram, els nens! La mare m’ho comenta. “I tu, què li haguessis dit?” La veritat, a mi m’hagués agradat trobar-me amb una pregunta així. Coses de l’ofici. Segurament les meves paraules haguessin anat com
Verònica, una jove mare de 31 anys s’està a casa per tenir cura del fill. Però les coses no li surten bé. Diu que no té paciència. El fill la treu de polleguera fins al punt de posar-se a pegar-lo amb certa fúria. L’última vegada només pel fet que no volia fer la migdiada. “Me’n
– Jo vull dormir amb el pare i la mare. Perquè he de dormir sempre sol? – Mira, Joan, tu no pots dormir amb els pares. Saps, els pares a més de ser pares són també una parella. Això vol dir que estan enamorats. Són una parella d’enamorats. Ja ho eren abans que tu naixessis.
El conseller Maragall es proposa crear centres d’acollida per a immigrants. Estan pensats per a complementar les aules d’acollida allà on es compleixin determinats requisits. No vull posicionar-me al respecte. Potser no ho hauria de fer ningú per ara: si es tracta d’una fórmula experimental, no es pot valorar fins que aquesta no hagi pogut
Les mirades positives sobre els joves no són freqüents. Alfons Todó i Ramon Carreté escampen una mirada engrescadora damunt el món globalitzat i el troben farcit d’oportunitats per a la gent del futur, els nostres joves. Així ho reflecteixen en el seu llibre El gran horitzó. L’AVUI entrevista a Alfons Todó, que reuneix la doble
Contiuo la reflexió sobre l’Informe Pisa iniciada en el post anterior. La meva visió és molt més positiva que la donada pels mitjans. Ho hem fet bé. Les circumstàncies no ens permeten millors resultats, però Déu n’hi do. Avui assenyalem els punts a reforçar: l’educació familiar i el recolzament als mestres. No defugim d’estudi, tots
Pisa 2006 a Catalunya (pps) Pisa 2006 en espanyol Marc teòric i exemples 1. En comprensió lectora Catalunya està dintre de la normalitat. Espanya no. 2. No ens cal estudiar una hora més de castellà 3. El treball excel.lent dels nostres professors i la nostra tradició pedagògica 4. En ciències, millor 5. Les inversions no
L’educació del país està en el centre dels debats. Us presento dos fragments d’articles que em semblen molt positius perquè defugen allò "socialment" correcte i es deixen d’apriorismes per entrar a la realitat. Són tot un símptoma que aviat s’encetarà un canvi de rumb en la societat. Un d’ells pertany a un periodista descomplexat i
He esperat una setmana per comentar l’Informe-anuari sobre l’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 i ja ens cau al damunt l’informe PISA. Aquest Informe de la Fundació Bofill és esbiaixat per parcial. Quan tothom, en saber que un és professor li diuen “us ben planyo, els mestres!, amb els nois d’avui!”, els senyors de la
Les paraules del conseller d?educació E. Maragall són un clar exponent de l?esquema mental que sobre educació plana en el país. L?ha anat introduint paulatinament l?esquerra dogmàtica. És dogmàtica perquè està moguda per apriorismes o prejudicis. Els dos principals són el ?bonisme? i el ?bufonisme?. Amb quins noms transita per la nostra societat aquesta esquerra?
Aquest mes de novembre ens ha regalat dues perles mediàtiques que expressen magníficament el pensament d?alguns sectors d?esquerra sobre el món de l?educació. L?esquerra que així es manifesta és l?esquerra dogmàtica. Segueixo col.laborant amb els moviments de renovació pedagògica. L?esperit de renovació i progrés no ha de tenir res a veure amb la pose ?progre?
Un recent decret del govern central ha introduït canvis en el batxillerat. El de major repercussió és el referent a les condicions per a promocionar de curs. Unes condicions que han despertat tota mena de comentaris entre les persones interessades en el món de l?educació, especialment entre els professors i professores de l?Ensenyament Secundari no
Educar és talmentcom muntar un motor a una barca…Cal mesurar, sospesar, equilibrar…i finalment posar-ho tot en marxa. Però per aixòun ha de portar en l?ànimaun punt de mariner,un punt de pirata,un punt de poeta…i un quilo i migde paciència concentrada. Però és consolador somiar, mentre un treballa,que aquesta barca, aquest nen,anirà ben lluny per l?aigua.Somiar