BioSofia

Ja són a les llibreries. No faig pas broma.
Qui el comprarà? Doncs més de mil i de dos mil perquè altrament no s’hauria
editat.

Ja heu comprovat que he fet una mica de
trampa. El nom varia lleugerament. Es diu
exactament philo, no pas filosofia.
Concretament, Cahier de vacances philo. CNRS Éditions, 2008. Són en francès. Des dels informes
PISA no parem de mirar cap a Finlàndia. Potser si fixéssim els ulls més aprop,
ens costaria menys prendre exemple d’algunes coses.

No vull papanatisme, res de
dir que els francesos són o fan… Fugim de generalitzacions. Simplement quan
detectem una cosa que funciona al costat de casa, cal entendre que costa ben poc
fer quatre passes per prendre exemple. Si mirem massa al nord, correm el perill
de quedar bocabadats i paralitzats alhora. Si l’exemple és a tocar, no ens
podrem estar de prendre nota i mirar d’aplicar alguna cosa. Potser ens acostaríem als seus resultats. És clar, com que imitar allò que està al nostre abast no costa
gaire, ens sentirem culpables de no fer-ho; en canvi, si mirem a Finlàndia és
més fàcil justificar la nostra rutina.

Un apunt
complementari. Us imagineu als vostres estudiants de selectivitat
pagant uns
euros al mes per entrar en algun web que els ajuda a preparar aquesta
prova?
Doncs això és el que passa a França. És clar, allà el bac no l’aproven
el 90%,
tot i que aquest any excepcionalment s’hi han acostat. Més. A casa
nostra molta
gent s’atreveix a donar respostes model de com es poden contestar les proves
d’anys
anteriors. En matèria de “ciències” la resposta és única i no comporta
problemes. En matèria de “lletres” algú s’atreveix amb literatura o
història.
Ara, amb filosofia no he vist ningú que ho hagi fet. Ni jo, mea culpa! A França sí, aquí
teniu un
de molts webs. Però hi ha una pega: també s’ha de pagar. Com fer-ho perquè alumnes i societat
valorin com cal l’aprenentatge? Quan podrem publicar els nostres
Quaderns d’estiu de filosofia?

S’admeten idees.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!