BioSofia

És un pesat! No m’entén! Els pares de les meves amigues no insisteixen
tant. Per què sembla que els nois siguin un perill? Per què els pares sempre han de veure
un perill en allò que ens agrada?

Bé, Isabel, tens 12 anys i ja no ets una criatura. Estic segur que ja
tens una idea força clara de perquè el pare et parla tant dels nois. Ara la teva
relació amb ells ja no és la d’abans. Ja m’entens, oi? Pots tenir amb ells
relacions més que d’amics, relacions de flirteig, de seducció, d’excitació. En
una paraula, el teu pare té por que comencis massa aviat la teva vida sexual.

I això seria realment un problema. Escolta’m bé. No es tracta que sigui
una cosa “mal feta”, una cosa dolenta, no. Sinó que les presses posarien en
perill una descoberta molt important i et posaria les coses molt difícils per a
més endavant. El món de la sexualitat és com un bombó. Pots mastegar-lo àvidament
i empassar-te’l en un tres i no res, moguda per les golafreria, o pots degustar-lo
pausadament, assaborint-ne tots els matisos. Per això últim, cal calma,
contenció del desig i saber on realment està la bona vida.

Estàs descobrint una cosa nova. Els nois et desperten unes sensacions
molt agradables i novadores. Estàs àvida d’experimentar-les. El teu pare
desitjaria que fos calmadament, sense donar un mal pas que esgarrés el que
encara et queda per degustar de la vida. El teu pare nota la teva avidesa i per
això té por. L’has d’entendre i has de saber escoltar-lo.

Dit això, segurament que tens raó que el teu pare es posa molt pesat
amb el tema. Si els pare té un caràcter neguitós, encara més. A més, tu li recordes la seva joventut, les
seves experiències amb les noies a la teva edat. I escolta, sap de què parla.
Encara que a tu no t’agradi i et confongui perquè no saps fins a on has de fer
cas del teu desig. No et preocupis, però, que ja ho descobriràs per tu mateixa.
Només tingues present el que t’he dit del bombó. Tria entre mastegar o
assaborir. Això darrer demana contenció i bon gust.

Un darrer apunt. Pot ser que el teu pare se senti una mica gelós. Sí,
tal com ho sents. No és fàcil per als pares veure com creixen les seves filles
i pensar que aviat tindran “nòvio”. A vegades això fa que se sentin com abandonats.
Els costa un cert temps adonar-se que els amiguets no podran mai prendre el
lloc dels pares en el cor de les filles… perquè els pares tampoc mai poden
ser amiguets, “nòvios”.

Isabel, i si en parléssiu la mare, el pare i tu? Encara que al començament en
sortiu una mica alterats, valdrà la pena. Després de molt parlar-ne, els
sentiments de cadascú es col.locaran al seu lloc. I tu tindràs les coses més
clares. A la teva manera, és clar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!