BioSofia

És la meva experiència. Nens i nenes dels primers cursos de primària a
qui donava suport en llenguatge o matemàtiques. Els més bloquejats, tant bon punt jo rebia
els seus pares, sobre tot la mare, feien un canvi inesperat. Amb una condició:
una part de l’entrevista s’havia de fer amb el nen o nena davant i en un clima
de cordialitat.

Aquesta
condició no sempre es troba pertinent o no es té en
compte. Alerta: l’entrevista és un afer de tres, no de dos.

En el món
afectiu
dels nens, el mestre o la mestra són en gran part prolongacions dels seus
pares. Els nens tendeixen a aplicar-hi molts atributs parentals i un sistema relacional similar. Els
mestres, als ulls del nens, adopten moltes funcions que d’entrada han vist
només en
els seus pares. Aquesta transferència afectiva i de funcions es realitza normalment de forma automàtica. Evidentment, a l’inici de l’escola és molt intensa, però disminueix a mesura que ens acostem a la pre-adolescència.

Per raons diverses, en alguns nens aquesta tranferència es bloqueja. És un problema de maduració. Com explica abastament JeanPiaget (que torni a les
facultats,
si us plau!) el procés de maduració és un procés de descentrament.
Descentrament o pas de la subjectivitat a l’objectivitat o, el que és el mateix, del càlid
món familiar al món social molt més neutre. El primer espai social és l’escola amb la figura cabdal del mestre o la mestra. Quan el nen que pateix aquest bloqueig emocional, presencia una conversa amigable entre els seus pares i els mestres, aleshores en la seva ment s’efectua la prolongació afectiva dels primers cap als segons És com obrir el talla-focs intern del nen que li impedia rebre res del seus mestres, ni afecte ni aprenentatges.

Les quatre paraules esporàdiques que s’intercanvien pares i mestres a l’entrada i sortida de l’escola no són suficients en els casos de bloqueig accentuat. Crec que el moment de l’entrevista, on l’atenció de cada element del triangle no es veu alterada, és el més adequat per establir aquest ambient de confiança i la transferència de relacions i de funcions.

A vegades no donem importància a la presència de l’alumne en les entrevistes pares-mestre fins que no és adolescent; aleshores l’admetem per tal d’evitar les seves suspicàcies i el conseqüent rebuig. La presència de l’infant de primària té una funció diferent, menys evident, però no per això menys important.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!