BioSofia

Educació, educació, educació. Ja n’estem una mica farts del tema. Quanta cridòria! Unes poques veus assenyades i molta xiscladissa per part dels que ignoren absolutament la vida de les aules.

Precisament si m’hi afegeixo és per ampliar el focus, prendre l’educació en tota la seva amplitud. S’ha comprimit tant el faig de llum sobre l’escola i els seus professionals que la intensitat calòrica els està cremant i els està deixant molt tocats. La societat ha estat desagraïda i irresponsable. Dic que vull ampliar el focus i abastar amb la llum de la reflexió espais més extensos de la realitat educativa.

Planteu una llavor en un pedregar i ja em direu què en treureu, planteu un esqueix de roser en un sorral i ja parlarem del que passarà amb l’esqueix, planteu en un terreny sense adobar o eixut i ja veurem com d’esquifida creix la planta. Senyors saberuts que us empleneu la boca d’ “educació”, seguiu oblidant els tipus de terrenys que li arriben als mestres i seguirem parlant dels mals resultats del PISA durant una bona pila d’anys. I els senyors de la Fundació J. Bofill, seguiran tenint material per a molts informes i, en conseqüència, els seguiran plovent les subvencions amb què augmentar els seus sous de catedràtics.

Cal tenir en compte l’educació proto-escolar: el terreny amb què han de treballar els mestres. Allà on ha de créixer la seva llavor ha de ser un terreny preparat i propici. És de calaix. Sobre tot per als mestres que ho estant palpant cada dia, cada hora, cada minut, quan deixen anar un concepte, una pauta de comportament, una forma de treballar. Però en els debats, els mestres han tingut molt poca paraula i quan Sr. Cuní els la va donar va preferir prioritzar l’espectacle, que per això és la tele: aviam si s’esbatussaven els de la pública i els de la privada!

Cal preparar el terreny. El nen ha d’entrar a la primària amb uns hàbits ben adquirits, fruit d’unes quantes actituds i uns bons valors.

Valors? Hàbits? El respecte a l’adult i sobre tot a l’autoritat. Respecte en general a tota persona, que es tradueix amb paraules com “si us plau”, “ho sento”, “gràcies”, “puc parlar?”. Millor l’estimació, l’estimació  cap a una persona que li ensenyarà coses molt importants. Curiositat per aprendre i ganes de satisfer-la amb els aprenentatges escolars i el treball personal a casa. Mantenir aquesta curiositat malgrat l’esforç del treball és feina dels pares. Valor de col.laboració traduït en petites responsabilitats domèstiques com regar les plantes o donar de menjar els animalets. Valor de la obediència i el respecte a les normes traduït per exemple en l’hàbit de saber parar el joc quan els pares el sol.liciten. (Què me’n dieu dels pares que tenen per costum de “respectar” sempre el joc del nen i esperen la seva aquiescència per anar a taula o a dormir?). Hàbit de menjar de tot sense passar obligatòriament pel túrmix i així estalviar-li l’esforç de mastegar.

I la llista podria allargar-se, però no cal, perquè tothom la sap. La sabien els avis, els seus pares, els avis dels avis. S’ha sabut sempre. L’excusa de moda és la manca de temps. Però sembla que hi ha temps per a massa coses, per a moltes, menys per estar per als nens. O és que no heu vist mai rotllanes de mares i pares xerrant alegrament mentre els seus marrecs campen sense control jugant pels grans magatzems, botigues, restaurants… o en el mateix pati de l’escola fent les malifetes que els mestres minuts abans els han impedit? No és qüestió de temps sinó de com s’utilitza aquest temps. És per què ara les mares treballen fora de casa? Cada curs passen per les nostres aules un bon grapat d’alumnes ben educats,  atents i treballadors les mares dels quals tenen els mateixos “problemes” horaris que la resta. No és qüestió de temps sinó de voluntat educativa. Tant dels pares com de les mares. És l’educació familiar. L’educació proto-escolar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!