Quan Clarisse Vigoureux escriu “Parole de Providence” entra en el debat polític i social que sacseja França i gran part d’Europa com a conseqüència de laindustrialització. Gran part de la burgesia s’enriqueix mentre que la classe obrera viu en la misèria, un text primordial es publica a París que ràpidament és traduït a gairebé totes
Clarisse Vigoureux abans de ser-ho. L’Alt Saona. Claire Charlotte Dorothée Gauthier nasqué l’11 de juny de 1789 en una família de l’alta burgesia del Franc Comtat, fins als 19 anys visqué al castell de Loulans que deixà per a casar-se amb un pròsper comerciant de teles de Besançon, Pierre Francois Vigoureux, de qui prengué el cognom.
Clarissse Vigoureux és una dona oblidada de qui perdura a l’Índex dels llibres condemnats el nom de la seva obra “Parole de Providence”. Aquesta és la seva extraordinària història. San Antonio, Texas. 1865. Una dona vella, de 76 anys, mor en una mísera casa del polsós petit poble de San Antonio. Li deien “la francesa” per
Fa cent-quaranta anys una mestra de pàrvuls fou inclosa a l’Índex dels llibres condemnats, la seva culpa fou la d’escriure una obra pedagògica adreçada a les mestres de les escoles maternals, a les educadores dels nens que tenien de dos a sis anys. L’obra era “Conseils pour les directions des salles d’asile”i l’autora era Marie Pape-Carpentier, directora
El projecte de llei contra l’avortament aprovat pel Govern del PP és la plasmació d’una ideologia fonamentalista que confon catolicisme amb moral, que regalima negror i que nega legalment la responsabilitat, intel·ligència i capacitat de decidir de la dona, convertint-la en “abortista” i inferint-li una ferida moral de duradora cicratiu. És la imatge demostrativa que
Alexandra David-Néel té 52 anys. El Tibet, la immensa fortalesa construïda per la natura, “la torre d’aigua”, era la seva meta. Hi emprengué el dur viatge amb el fidel jove lama Yongden, era ben preparada, parlava el tibetà, coneixia els textos sagrats del budisme tràntic, els dos anys d’anacoreta i les ensenyances del gran lama,
Aquells homes vells vestits amb parracs, aquells malalts nafrats sense esperança, que a la vora del riu Ganges esperaven immòbils la mort i la purificació dels seus pecats, veieren amb sorpresa una dona occidental, vestida amb un sari, que llençava a les aigües purificadores les cendres contingudes en dues urnes.Era l’any 1973, Marie Madeleine Peyronnet complia així
Guglielma, la misteriosa dama bohèmia, la religiosa que obrava miracles, la que elegí Milà com a seu de la seva predicació protofeminista i santedat, es mantingué viva en el culte de la terra llombarda malgrat que la seva memòria havia estat condemnada per la Inquisició l’any del Senyor 1300. Amagada la seva imatge sota d’altres santes advocacions,
Aquell any del senyor MCCC la memòria de Guglielma de Bohèmia, la santa, fou condemnada, les seves imatges foren destruïdes i d’altres amagades, el culte i la nova religió foren proscrites. Les dones i homes guglielmites foren interrogats pels inquisidors, tots condemnats per herètics, uns moriren a la foguera, d’altres hagueren de vestir les creus
Any del Senyor MCCC Al bell mig de la plaça, davant de l’església de Sant Eustorgi, la pira funesta ha començat a cremar, els cossos de Maifreda de Pirovano i d’Andrea Saramita es recargolen, les lletanies que reciten els monjos a penes apaguen les veus, els crits de dolor dels condemnats. Amb ells cremen les despulles de
Any del Senyor MCCC.Els monjos cistercencs de l’abadia milanesa de Chiaravella, la de Santa Maria in Castagnola, veuen estupefactes i temorencs la irrupció al cementiri sagrat d’aquelles dues figures altives, capa i esclavina negra sobre túnica blanca, els dominics de la Santa. L’inquisidor amb rostre adust i veu imperiosa ordena obrir el sepulcre de Guglielma de
Els frares, que envoltaven el llit de la que fou reina per a ajudar-la amb llurs oracions a ben morir, contaren que del cel baixaren quatre àngels que s’endugueren l’ànima de la reina santa. Deu anys feia que Elisabet d’Aragó i de Sicília havia enviduat del rei Dionís, el rei violent, l’espós maltractador i infidel que
Restes d’una cultura d’igualtat perduda, runes, vestigis sense veu de moltes històries i d’una de sola, la de la dona. La poeta dóna veu al silenci. “Gramòfon de runes” és la insòlita metàfora amb què Maria Victòria Secall obre el poemari, on la paraula convertida en vers bellíssim és lletra de combat, on la indignació
Els temps nous han començat amb nous lideratges socials i culturals protagonitzats per dones. És una irrupció esplèndida de modernització que visibilitza en primera pàgina la preparació intel·lectual, convicció ideològica, coratge desacomplexat i compromís moral d’unes dones de caracters i condicions diverses, entre elles: Muriel Casals, presidenta d’Omnium Cultural, l’equilibri segur, la intel·ligència madura.Ada Colau, portaveu
Quan Gutenberg, a la segona meitat del segle XV, democratitzà el llibre no només instaurà la indústria cultural i canvià el món amb la invenció de la impremta, obrí també, sense saber-ho, la seva professió a les dones. Durant gairebé mil anys la reproducció d’obres escrites fou monopoli dels monjos als escriptoris conventuals, testimonis diversos i