Coc Ràpid

Clarisse Vigoureux abans de ser-ho.

L’Alt Saona. 

Claire Charlotte Dorothée Gauthier nasqué l’11 de juny de 1789 en una família de l’alta burgesia del Franc Comtat, fins als 19 anys visqué al castell de Loulans que deixà per a casar-se amb un pròsper comerciant de teles de Besançon, Pierre Francois Vigoureux, de qui prengué el cognom. Tingueren tres fills, Claire, Paul-Émile i Julie. Retalls només sabem de la vida de casada de Claire, una dona cultivada, que llegia molt i parlava poc, que escrivia en una llengua florida, que era lleial a la família i als pocs amics i que servava en el seu interior un extraordinari pòsit de fraternitat mística. La vida de Claire era, en els anys de casada, la que corresponia a una dona burgesa de províncies, vida que s’estroncà amb les agoserades i imprudents inversions econòmiques de son pare avalades pel gendre que acabaren amb la ruïna d’aquest i posterior suïcidi.
  

L’any 1817  Claire envidua després de nou anys de matrimoni. No tornarà a casar-se, es dedica a l’educació dels fills i a la lectura, descobreix l’obra de Charles Fourier i les seves idees que defensen una nova manera d’entendre l’home i les relacions socials originades per la industrialització, el socialisme utòpic és per a la burgesa Claire una revelació quasi mística que canviarà la seva vida.

No sabem quan Claire Charlotte Dorothée canvià el seu nom pel de Clarisse, el nom de l’heroïna famosa de la novel·la anglesa de Samuel Richardson, nom de moda amb què visqué la seva història fins a la mort de fidel propagadora i seguidora de les idees de Fourier .

Tot començà amb les dificultats de relació i problemes d’educació que tenia amb el seu fill Paul-Émile, violent i conflictiu. La lectura de Fourier li dona la clau per a entendre la conducta de l’adolescent, “l’home és el mirall de l’univers i la imatge de Déu”, l’ús harmònic de les facultats naturals de l’ésser humà poden fer retornar aquest a la llei divina, les passions dolentes en formen part i poden transformar-se. L’home fou creat bo. És una revelació, una ciència nova, és la rehabilitació de la naturalesa humana, “la innocència de l’Edèn, tot és pur per als purs”.

Clarisse proclama un feminisme nou, l’emancipació de la dona, reivindica la seva total llibertat afirmant que aquesta no reporta mals costums perquè la naturalesa de la dona és pura. El que Clarisse acordi el seu pudor amb l’amoralitat de les idees de Fourier rep duríssimes crítiques de les dues feministes més importants de l’època, George Sand i Daniel Stern que sentencien que “les bacants de Fourier fastiguegen el segle”.

Els lligams de Clarisse Vigoureux amb les idees del socialisme utòpic i de la naturalesa pura de l’home són indestructibles, es converteixen en la seva raó de viure quan una última desgràcia la colpeja, la mort per accident de la seva filla gran Claire als 18 anys. A l’any següent marxa a París per a conèixer Fourier que es converteix en el seu mestre i amic i protegit econòmicament. És a Besançon, on viu Clarisse, a la impremta d’un parent de la família que el filòsof publicarà “Le Nouveau Monde industriel” i és la mateixa Clarisse qui finançarà el diari fourierista “Le Phalanstère”, convertint-se en una de les seves principals i representatives redactores.

Any 1834. Clarisse Vigoureux pren la seva gran decisió, s’instal·la a París amb la seva filla Júlia i el marit d’aquesta, el jove Victor Contestant. És l’any de la publicació de la seva obra “Parole de Providence”, la pedra d’escàndol que rebrà immediatament de l’església catòlica la condemna de la seva lectura.

Clarisse és també una dona nova.
…