Coc Ràpid

Alexandra David-Néel té 52 anys.

El Tibet, la immensa fortalesa construïda per la natura, “la torre d’aigua”, era la seva meta. Hi emprengué el dur viatge amb el fidel jove lama Yongden, era ben preparada, parlava el tibetà, coneixia els textos sagrats del budisme tràntic, els dos anys d’anacoreta i les ensenyances del gran lama, el Gomchen del monestir de Lachen de Sikkim, havien enfortit el seu misticisme i la necessitat imparable d’entrar a la ciutat prohibida per als estrangers, Lhasa, la ciutat sagrada, lloc de pelegrinatge budista, la ciutat misteriosa més elevada del món.

El camí és esquerp, dur, Alexandra s’enfrontà a les neus, el fred terrible, els bandits, els seus coneixements de les pràctiques quasi màgiques budistes l’ajudaren a sobreviure. Practicà el tum-mo per a vèncer les gèlides temperatures de les muntanyes de l’Himalaia, creant flames -escrigué- que l’abraçaven per a donar-li calor, en ser atacada per uns bandits materialitzà un remolí de gel que els frigoritzà … 

Alexandra tenia un temperament violent, anava sempre amb una pistola automàtica, res no temia, res no l’aturava. Havia après la disciplina espiritual del budisea crear “tulpes”, a materializar emocions i pensaments en forma d’objectes, animals o persones que obeïen el seu creador i en algun cas fins i tot podien deslliurar-se del control d’aquell. Fou ella qui donà a conèixer a Occident aquella “formació màgica generada per una poderosa concentració mental”.
Ácabà victoriosa el viatge amb Yongden. Durant dos mesos visqué a Lhasa sense descoberta. La seva saviesa, la seva espiritualitat li valgueren ésser admesa a la ciutat sagrada, fou la primera dona estrangera que tingué aquest privilegi.

La seva fama fou gran. Vivia com un lama , tenia els coneixements d’un lama i la seva autoritat i coratge la convertiren en la “Lady Lama” del Tibet, “la làmpada de saviesa”, l’encarnació del “Llamp”, l’única deessa femenina del panteó budista.

Visqué la guerra entre la Xina i el Japó, seguí  a la Xina fins.a l’any 1946, malalta i exhausta arribà a l’Índia, d’on fou repatriada juntament amb Yongden a França. Té 78 anys, visqueren a Digne-les-Bains, estudiaren, traduïren els textos sagrats del budisme, Alexandra publicà una trentena d’obres, algunes de les quals foren best sellers com “Màgia i misteri al Tibet”, adoptà com fill el fidel Yangden escriptor també i autor teatral que morí nou anys després de l’arribada a França.

Alexandra David-Néel vivia com a lama tibetana, la seva vida és al món que ha hagut d’abandonar, el seu cor es trobarà per sempre al “país de les neus”,  no va poder oblidar el riu de “les felices aigües blaves”, el riu Kyi de Lhasa, ni els seus mestres, ni aquella vida del poble tibetà, aturada en el temps, un poble que no havia perdut la innocència.

És l’any 1968, ha complert 100 anys. Abans de morir volia tornar a l’Himalaia, fer el seu últim viatge al món estimat, al seu món, hi preparà el viatge, el passaport preparat. No l’arribà a fer, morí l’any 1969, en tenia 101. 

Les cendres del seu cos i les del lleial Aphur Yongden són foses a les aigües purificadores del riu Ganges que banyen la riba de la ciutat sagrada del budisme, Vârânasi.
 
Alexandra David-Néel, nascuda a Saint-Mandé el 1868, morta el 1969 a Digne-les-Bains. “Lady Lama”, la dona prodigiosa.