Coc Ràpid

Quan Gutenberg, a la segona meitat del segle XV, democratitzà el llibre no només instaurà la indústria cultural i canvià el món amb la invenció de la impremta, obrí també, sense saber-ho, la seva professió a les dones.

Durant gairebé mil anys la reproducció d’obres escrites fou monopoli dels monjos als escriptoris conventuals, testimonis diversos i escassuders han donat a conèixer dones copistes i il·lustradores; a finals del segle XII, l’auge de la burgesia i la creació de les Universitats incrementà la demanda de llibres i dugué els copistes laics que ajudaven els monjos a independitzar-se i agrupar-se en un gremi. Ja als inicis del segle XVI s’instauren veritables dinasties d’impressors a Europa i apareixen de manera insistent noms de dones impressores als Països Catalans.

Els peus d’impremta dels antics llibres ens donen informció valuosa sobre les lectures més usuals entre la noblesa i la burgesia, els centres editorials més productius, la tipografia adoptada per les diferents èpoques, el nom , i sovint origen, de l’impressor i l’adreça de la llibreria-impremta. Però a més el llibre trenca els tòpics de la dona reclosa a les tasques domèstiques des del segle XVI fins a l’actualitat. Nombroses són les dones impressores i llibreteres als segles XVI, XVII i XVIII, totes deixen imprès als llibres editats amb orgull son nom, com:

Margarita Oliver, vídua de Guasp, de Palma; Jerònima Stall, vídua  d’Enric Castany, de LLeida; Teresa Ginefreda, vídua de Francesc Sebastià de Cormelles, de Barcelona; Josefa Avinent, vídua de Benito Macé, de València … Vídues, totes vídues i algunes altres germanes o filles d’impressors. La viduïtat en la dona impressora no és un fet casual sinó imposat: al segle XVIII el gremi d’impressors establí que “les vídues i filles d’impressors poden tenir tenda i enquadernar sempre que tinguin al cap de la impremta un oficial i caldrà tancar la tenda immediatament si la dona es casa amb algú que no fos del gremi”.

Totes elles són dones cultes, emprenedores, amb excel·lents coneixements del món del comerç i del procés tecnològic impressor que abarcava la composició de la tipografia, l’elaboració de la tinta, la impressió i correcció dels textos i l’art de l’enquadernació. I això ho feien les dones amb gran mestratge, sabem que al segle XVIII Teresa Vendrell imprimí de manera inusual llibres en cursiva i tipus rodons, que Manuela Contrera estudià els canvis tèrmics en la composició de la tinta i que Antònia Ibarra edità obres en grec. Eren tres dones de les terres lleidetanes.

Podem , doncs, afirmar que les dones fa quatre-cents anys ja imprimien caràcter.