Coc Ràpid

Quan Clarisse Vigoureux escriu “Parole de Providence” entra en el debat polític i social que sacseja França i gran part d’Europa com a conseqüència de laindustrialització. Gran part de la burgesia s’enriqueix mentre que la classe obrera viu en la misèria, un text primordial es publica a París que ràpidament és traduït a gairebé totes les llengües europees, l’escriu un capella, l’abbée Lamemnais que denuncia la situació dels treballadors, ataca la burgesia i considera legítima en nom de l’Evangeli la rebel·lió de les classes populars contra la injustícia. “Paroles d’un croyant” és la reivindicació del catolicisme social, l’antítesi de les idees de l’harmonia universal de Fourier.

Davant del silenci de Fourier Clarisse contesta “Paroles d’un croyant” amb una obra combativa i alhora mística, “Parole de Providence”; contràriament a Lamennais que considera que la vida de l’home és de sofriment a la terra haurà de trobar el premi a l’altra vida, Clarisse defensa que cal gaudir a la terra perquè Déu així ho ha volgut, que lús de la violència res bo no pot originar…

Lamemnais és excomunicat, renuncia a la seva condició de capellà, en el moment de la mor refusa els sants sacraments i demana ésser enterrat sense ritus, en el lloc dels més pobres. Propugnà exercir les virtuts, preparar-se per a gaudir de la felicitat eterna i alhora considerà legítima evangèlicament la lluita de la classe obrera oprimida. Clarisse que en la seva obra defensa que cal trobar a la terra la felicitat veurà condemnada “Parole de Providence” per la Inquisició com impia.

Lamemnais i Fourier sentiren els dos el fervor regeneracionista  en l’època convulsa que visqueren, una dona, la lleial seguidora de Fourier prengué la paraula i portà a la pràctica el somni del socialisme utòpic. Ho féu amb el seu gendre, l’amic del seu fill, el seu protegit Victor Considerant , el cap de l’Escola Social de Fourier quan aquest morí.

Victor , fourierista, és diputat, per les seves idees revolucionàries és condemnat a l’exili, havia escrit el “Manifest Democràtic”, que precedí en cinc anys el Manifest Comunista de Marx i Engel. Clarisse segueix la filla Julie i el gendre en el seu exili a Bèlgica on viuen des de l’any 1849 fins al 1854, quan s’inicia el llarg viatge i l’amarga aventura, com a fourierista i com a feminista, de la fundació a Dallas de la societat comunitarista “La Reunion”.

Aquesta seria una nova història i el final de la de Clarisse Vigoureux.

 1789, Loulans, Alt Saona – 1865, San Antonio, Texas.