El projecte de llei contra l’avortament aprovat pel Govern del PP és la plasmació d’una ideologia fonamentalista que confon catolicisme amb moral, que regalima negror i que nega legalment la responsabilitat, intel·ligència i capacitat de decidir de la dona, convertint-la en “abortista” i inferint-li una ferida moral de duradora cicratiu. És la imatge demostrativa que l’Espanya negra encara és viva, és la manifestació agònica del nacionalcatolicisme d’un temps passat.
Que la llei contrareformadora del PP pretengui imposar al segle XXI la moral catòlico-franquista només demostra la debilitat del Govern espanyol que, perdut el recolzament d’una classe mitja que se li apropà decebuda del PSOE, vol assegurar-se el del sector sociocatòlic ultraconservador i ranci.
El Govern del PP potser creu que amb aquesta i d’altres lleis crearà una realitat diferent, si és així les seves accions són una fugida del futur. El seu menyspreu a la dona, la negació de la seva llibertat i drets, la consideració que la dona és un ésser menor d’edat no tenen cabuda en l’imaginari d’avui, no tenen cap viabilitat pràctica. La llei és lletra morta, anacrònica.
Les persones que neguem l’aplicació de la llei contra l’avortament, som dones responsables i lliures, feministes o no i homes lúcids i lliures.
Ep, i us parla un que està reclamant a una mort digna (eutanàsia) desde fa molts anys! però amb el tema de definir quan un èsser que no pot pensar ni parlar per si mateix (un nadò o un feto) es pot considerar amb dret a viure per sobre del dret de la seva mare a no parir-lo o mantenir-lo… ja no tinc tant clar on o quan és la frontera.
Salut i bones festes 😉