Coc Ràpid

Fa cent-quaranta anys una mestra de pàrvuls fou inclosa a l’Índex dels llibres condemnats, la seva culpa fou la d’escriure una obra pedagògica adreçada a les mestres de les escoles maternals, a les educadores dels nens que tenien de dos a sis anys. L’obra era “Conseils pour les directions des salles d’asile”i l’autora era Marie Pape-Carpentier, directora de l’Escola Normal on les futures educadores es formaven.
L’enveja d’altres per la fama aconseguida per Marie Joséphine Olinde Carpentier en la seva lluita per convertir les escoles-asils de nens desemparats en escoles públiques especialitzades en l’educació dels petits, l’escàndol suscitat en les escoles religioses pels mètodes innovadors de la pedagoga sustentats en l’aprenentatge pràctic per la sensibilitat, intuïció, el color i el moviment i en cançons i jocs com a lliçons i la radicalitat feminista i lliurepensadora de Carpentier foren les causes que conduïren a la condemna de l’església.

Poc temps el nom de Marie Pape-Carpentier aparegué a la relació inqulsitorial, el món educatiu i polític obligaren la jerarquia catòlica a ordenar-ne la supressió.

Marie Joséphine fou una nena pobre, orfe de pare, nascuda a La Flêche, deixà d’anar a escola als 11 anys, l’esposa de l’inspector d’ensenyament que la conegué com alumna la protegí i completà la seva educació. Quan tenia 20 anys l’Ajuntament la proposà juntament amb  sa mare per a fer-se càrrec d’una institució caritativa, la sala d’asil que acullia els nens del poble que encara no anaven a escola. Ben aviat transformà el que era una aula de caritat en una veritable escola, amb mètodes apropiats a l’edat dels nens, escrigué obres pedagògiques i amb l’ajut de Jules Mallet, esposa d’un ric banquer de París, protestant, que treballà amb ella, creà l’Escola Normal Maternal, que dirigí durant 25 anys, fins que fou cessada, acusada de política radical, d’irreligiosa i de vida privada immoral. L’atac es focalitzà en la seva obra “Conseils…” que fou inclosa a l’ïndex de llibres prohibits.

 Era l’any 1874. Fou rehabilitada, però Marie Pape-Carpentier es retirà a Villiers-le-Bel on morí cinc anys més tard. No va poder celebrar el triomf final de la seva lluita per la dignitat de l’educació dels més petits, el canvi de nom de les “sales d’asil” a  “escoles maternals”, que Jules Ferry va fer aprovar pel Govern l’any 1881.

Marie Pape-Carpentier. 1815-1879.