Coc Ràpid

Aquells homes vells vestits amb parracs, aquells malalts nafrats sense esperança, que  a la vora del riu Ganges esperaven immòbils la mort i la purificació dels seus pecats, veieren amb sorpresa una dona occidental, vestida amb un sari, que llençava a les aigües purificadores les cendres contingudes en dues urnes.
Era l’any 1973, Marie Madeleine Peyronnet complia així l’última voluntat d’Alexandra David-Néel, de qui era filla adoptiva i marmessora dels seus béns. Les cendres que es perderen en el Ganges quan banya la riba de Vârânassi, la ciutat sagrada budista,eren les d’Alexandra i el seu fill adoptat, el fidel lama Aphuz Yongden.

Alexandra David-Néel, Louise Eugénie Alexandrine Mari David, nascuda en una família burgesa il·lustrada l’any 1860 a Saint-Mandé, fou la dona que ultrapassà el que la imaginació més exuberant fos capaç de projectar. “L’aventura és l’única raó de viure” deia i convertí la seva vida en una aventura prodigiosa.

A Paris estudià llengües orientals a la Sorbonne atreta per terres i cultures que no coneixia, col·laborà a la revista feminista “La fronde” defensant un feminisme insòlit a l’època, preconitzava lluitar per la independència econòmica  de la dona mentre li negava el dret al  sufragi, influïda per les idees de Bakunin escriqué un tractat sobre l’anarquisme que fou traduït a cinc llengües, cantant d’òpera, periodista, escriptora. Dotada d’un coratge extraordinari i aventurera per caràcter, explorà terres i cultures orientals convertint-se en una orientalista reconeguda arreu, conreà les pràctiques màgiques essent considerada una autoritat en el coneixement de les doctrines esotèriques. La seva veritable vida començà quan arribà a Sikkim, un petit poble de l’Himalaia.  

Al 1904, als 36 anys, Alexandra abandonà Paris i marxà a l’Àfrica del Nord per a conèixer l’espiritualitat islàmica, a Túnes conegué el qui havia d’ésser el seu marit, l’enginyer Philippe Néel, de qui se separà per a marxar a l’Índia, cap home ni dona haguessin pogut desviar-la del camí que volia seguir.

!911, té 43 anys. El primer viatge a l’Índia fou l’inici de la gran i extraordinària aventura d’Alexandra. De Calcuta anà a un petit poble de l’Himalaia, Sikkim, atreta per la fama del seu monestir budista, Lamchen, i del seu superior , Sidkeong Tulku, el Gomchen de Lachen, lama i ermità . Alexandra no s’acovardí davant d’aquell home sant i gegantí que duia sempre un collar-rosari fet amb cent-vuit peces d’un esquelet humà, un mandil fet d’ossos humans i un punyal màgic. 

El gran lama fou el seu mestre. En aquella dona alta, forta i intel·ligent hi veié un deixeble. Del mestre Alexandra aprengué l’art de la telepatia, les  antiquíssimes pràctiques màgiques, els coneixements sagrats de materialitzar pensaments i emocions en un “tulpa” al seu servei, el misticisme profund … Dos anys Alexandra visqué en una gruta a 3.800 m. d’altura, dos anys de meditació i estudi. Al monestir budista de Sikkim conegué un jove lama, Aphur Yongdem que es convertiria en el seu compay fidel.

Alexandra veia la gran muntanya, la de les neus perpètues, la seu del lloc sagrat, el Tibet d’entrada prohibida a les dones. Se sentia preparada per al gran viatge cap a l’est, vestida com un lama i acompanyada de Yongdem es dirigí al Tibet. Té 54 anys, per als budistes de la regió és la “Làmpada de saviesa”, la “Lady Lama”. 

…..