Clarissse Vigoureux és una dona oblidada de qui perdura a l’Índex dels llibres condemnats el nom de la seva obra “Parole de Providence”.
Aquesta és la seva extraordinària història.
San Antonio, Texas. 1865.
Una dona vella, de 76 anys, mor en una mísera casa del polsós petit poble de San Antonio. Li deien “la francesa” per la seva superioritat natural, les seves maneres elegants en la pobresa i el seu francès polit. Els seus ulls decidits feia cinc anys que havien vist el fracàs del seu somni a Dallas i cinc anys que el seu cor s’havia trencat quan hagueren d’abandonar “La Reunion”, la phalanstère, la societat comunitària que havia fundat amb la seva filla Julie, el seu gendre Victor Considerant i els quatre-cents colons, intel·lectuals i artesans, francesos, suïssos i belgues , homes dones i nens que els seguiren atrets per l’experiment de fer reals les idees del socialisme utòpic propagades per Charles Fourier.
La gran aventura apenes durà cinc anys. Quinze mesos tardà l’expedició a arribar a Texas des de Bèlgica, el pas de la frontera fou duríssim, la seva destinació fou Dallas, aquella terra per a ells desconeguda era ferida per la guerra amb Mèxic i les lluites úiltimes amb les tribus comanxes. Els camps de cotó, l’esclavatge encara viu i una societat d’homes que no admetia la igualtat de dones i homes feien impossible la vida ideal de “La Reunion” que Considerant i Clarisse havien somniat, una comunitat on tots els seus membres sense distinció exercien totes les funcions socials. Utopia i realitat es convertiren en una dicotomia.
Els colons abandonaren el somni de crear una nova societat al Nou Món. Clarisse i la seva família marxaren a San Antonio, on cinc anys més tard moria enmig d’una profunda misèria la “primera i la més lleial deixeble de Charles Fourier”.
Qui era Clarisse Vigoureux?, qui fou abans d’ésser Clarisse Vigoureux? …