vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: d'oblits i des-oblits

La fàbrica dels sacs de Ríos, una indústria del passat llirià (primera part). Pòdcast 50 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 12 (programa 50)

Amb la participació de Juanjo Adrià. Presenta Joan Bell-lloc. Edita Vicent Galduf.

+ Llíria i la fàbrica dels sacs de Ríos, 1929-1974 (segona part). Pòdcast 52

 

Hem arribat al pòdcast número 50 de ‘Cròniques Edetanes’ i ho hem volgut celebrar amb un amic nostre, col·laborador puntual en alguns programes anteriors (‘Els repobladors balears al Camp de Túria (1609-1650 i ‘Els deportats als camps de concentració nazis nascuts al Camp de Túria i la Serrania). Es tracta de Joan Josep Adrià i Montolio, doctor en història contemporània i llirià de soca-rel. Ha publicat nombrosos articles, sol o en col·laboració, en diferents revistes d’Història i Literatura. La seua tesi doctoral va ser: ‘La postguerra en un poble valencià: Llíria 1939-1953’. També és coautor de dos llibres emblemàtics del seu país petit: ‘L’atzarosa vida d’Enrique Blat: un empresari republicà del Camp de  Túria (1879-1951) i La fàbrica dels sacs de Ríos: una indústria del passat llirià (1929-1974)’. Comuniquem als nostres seguidors que aquest últim llibre es pot descarregar gratuïtament des dels nostres webs de Cròniques Edetanes clicant al títol de la publicació.

Joan Josep Adrià ha continuat investigant diversos aspectes d’aquesta emblemàtica fàbrica de sacs de Ríos, així com de tot un conjunt d’aspectes històrics i econòmics, de problemes, de la seua repercussió social i de les conseqüències d’aquest important centre industrial que durant dècades va marcar la vida laboral de milers de llirians, especialment de llirianes, i d’altres veïns dels pobles edetans. Fruit de tot açò va ser la publicació, juntament amb Amparo Castillo Mas, del llibre esmentat. Actualment, continua participant en diversos actes, presentacions i jornades en què exposa les conclusions i noves aportacions sobre el tema.

Per això, hem mantingut una llarga i amena conversa amb ell sobre aquest assumpte que, per la quantitat d’informació, dividirem en dos programes. En aquesta ocasió, Juanjo Adrià exposa les línies generals de la industrialització a Llíria, especialment des de mitjan s. XIX fins a mitjan s. XX. I dins d’aquest apartat ens explicarà, fil per randa, l’aparició, el desenvolupament i el final de la fàbrica de Ríos, tot situant, enmig, fets històrics tan importants com la guerra del 36.

Hem deixat per al pròxim programa dos aspectes que són conseqüència de la fàbrica de Ríos: l’aparició de les Casetes Noves i la conflictivitat laboral.

I ja comencem la tertúlia amb el nostre convidat, Juanjo Adrià

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 12 de la Quinta Temporada, “La fàbrica dels sacs de Ríos, una indústria del passat llirià (primera part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ Ací des de YouTube escoltareu la cançó “Tonada de treball, Llíria anys 40

+ Ací des de YouTube escoltareu la cançó “Havanera de les Filadores de Llíria (cançó edetana de finals del XIX)“

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

+ Llíria i la fàbrica dels sacs de Ríos, 1929-1974 (segona part). Pòdcast 52

Vista àrea Fàbrica de Rios 1956

 

Vinya d’Albert al Pla de l’Arc 1921, per aquests terrenys s’instal·là la fàbrica

 

La fàbrica dalt a la dreta 1970

 

Retribucions fàbrica de Rios Llíria1962

 

Grup treballadores 1965

 

Grup treballadors 1963

 

Administratius fàbrica de Rios 1963

 

Vista de Llíria des de la Torreta 1960

 

Interior fàbrica 1975 després d’un any tancada

 

John Mayal en la memòria…

De menut a casa el meu germà Salva, 10 anys major i gran amant de tota classe de música, era el que m’instruïa i delectava amb les sonoritats… “The Turning Point” va ser un dels LP que més recorde amb enyorança...

Fa tres dies, el 24 de juliol 2024, va faltar John Mayal als 90 anys…

+info

Alfons Cervera… Hyde Park Blues (1987)… John Mayal… i “Londres desde una tarde perdida”… torna-la a tocar, John, torna-la a tocar…

+info

A la Vallbona, el Mas Nou retorna a la Pobla. Pòdcast 49 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 11 (programa 49)

Amb Miquel Martí (‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla), Josep Jorge i Joan Bell-lloc.

Avui parlem dels masos de la Vallbona i volem començar situant mentalment aquells que ens escolten. Al Camp de Túria, si més no, hi ha tres tipus de masos segons la seua posició. En primer lloc, tenim els grans masos del secà, com són els del Pla de Llíria o els del secà de la Pobla, així podem esmentar la Casa de Camp, la Casa de Carlos, l’Espinar o el mateix mas de Casinos; i a la Pobla hi havia la Casa Blanca, la Casa de Maquívar o el mas de Ximenes.

Tota una altra cosa són els masets, petites casetes situades enmig de l’horta poblana amb quatre parets i un porxe per guardar les eines, l’haca i passar un parell de nits. Així tenim el maset d’Antimo, el mas de la Barraqueta, el maset dels Jaumets o l’antic maset del Grill.

Per últim, cal esmentar un tercer grup que es troba “on comença l’horta i acaba el secà”, com deia Raimon. Són els masos més importants de la Vallbona. Es tracta de grans masades, edificis complexos amb diversos habitatges, almàsseres, trulls, estables, corrals, cuines, pous, eres, etc. La seua posició és sempre la mateixa: a la vora de la séquia més alta, a la part de l’alter, on es junta l’horta i el secà, una posició ideal, ja que l’edifici està sempre en sec, però té l’aigua a la vora i no furta ni un pam d’horta.

Ací podem esmentar tots els grans masos de Benaguasil, com el mas del Riu, el mas del Baixó, el mas de la Nòria, el mas de Noguera, el mas de Sampa i, dins de la Pobla tenim l’antiga torre de Cervera, la casa de Bernal, el mas de Tous, el mas de l’Apotecari, el mas del Canonge, la torre de Bava, l’Almassereta, el mas Nou i els mateixos nuclis de Benaguasil, l’Eliana, el Bàrio i les Ventes de Vallbona. Són sempre llocs secatius i sanitosos, alts, on corre bon vent i l’aigua està ben a prop. Així són els masos de la Vallbona.

EL MAS NOU, RECUPERAT PER A LES NOVES GENERACIONS

L’Ajuntament de la Pobla ha adquirit recentment el mas Nou, un edifici monumental amb una gran extensió de terreny al seu voltant. Aquesta notícia ha posat damunt la taula la qüestió de la protecció del patrimoni cultural dels municipis per part dels ajuntaments i, tot aprofitant l’ocasió, Miquel Martí ha dedicat un dels seus programes de “La Tertúlia” de Ràdio Pobla a aquest tema.

Durant la conversa, amb Josep Jorge i Joan Bell-lloc, es fan comentaris sobre el paper que han jugat els masos poblans al llarg de la història, com a refugis temporals dels llauradors; indrets d’habitatges col·lectius, on diverses famílies convivien treballant les grans extensions del mas; com a sistemes d’inversió capitalista, on grans famílies valencianes compraven aquests masos com a llocs de producció. També van jugar el paper de llocs de refugi durant la Guerra del 36 i, més conegut encara, ha estat el seu paper de lloc d’aplec i esbargiment durant els tres dies de la pasqua poblana.

Però l’esdevenir històric ha donat a cada mas un final molt diferent. El sentiment col·lectiu de la Pobla encara està de dol per la desaparició traumàtica de la Casa Blanca, tot i que ja s’ha oblidat de l’existència del mas del Barranquet. L’enderroc del mas de Ximenes ha donat pas a una urbanització que, parcialment, ha conservat el seu nom, si més no. Altres encara perviuen, com a fantasmes enmig de l’horta, com el mas de la Lloca o el mas Nou. Alguns, però, han arribat fins als nostres dies encara mig habitats, com el mas de Tous, la casa de Maquívar o el maset Vell. Per una altra banda, imponents masies, com la torre de Bava, el mas del Canonge, el Ventorrillo, el mas de l’Apotecari o el mateix mas de l’Eliana han passat a formar part dels municipis veïns de l’Eliana i Benaixeve.

I paral·lelament a tots aquests grans masos, hi ha la partida dels Masets, on malviu a hores d’ara un ramat de casetes, moltes ja afonades i la majoria abandonades o vandalitzades. Són el testimoni d’un món i d’una manera de viure dels nostres avantpassats que ara, des del mas Nou, caldrà documentar, exposar i mostrar “in situ” per a conéixer la vida camperola, els costums i les activitats que es duien a terme en aquests grans casalots o en aquestes petites casetes rurals. Gràcies, doncs, a aquells responsables municipals que han salvat un important pessic de la nostra història, la qual serà motiu d’orgull i estima per a les futures generacions poblanes i comarcals.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 11 de la Quinta Temporada, “A la Vallbona, el Mas Nou retorna a la Pobla”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Una imatge del bàsquet Llíria acabant el 1984…

Bàsquet Llíria “Seguros Mediodía” 1a B… nit del dissabte 15 de desembre de 1984… sopant a Honrúbia… havien aconseguit la victòria eixa vesprada a Madrid contra l’històric rival Dribling, aleshores “Kanterbrau”… això diu la part d’enrere de la foto que he trobat…

… al fons Manolito posant ordre… pel mig… Josep, Leo, Caruso, Ferro, Miñans, Gori, Àngel, Andés, Víctor, Pantera… … Lluís, a la dreta entre Leo Benlloch i Àngel Rodilla… i altres noms ja oblidats o que les llagrimetes d’ara mateix no em deixen reconèixer…

+info