… de jove, allà pels anys setanta del segle passat, un dissabte al mes pujava al trenet en Llíria cap a València i així poder passar la vesprada a “Viuda de Miguel Roca”, al principi del carrer de la Pau, escoltant música als tocadiscos que tenien preparats i poder d’aquesta manera decidir quin “LP” o “single” comprava… enyorances descolorides… ja quasi en blanc i negre…
Mirant amb perspectiva puc confirmar que… si el passat em queda ja massa lluny… i no sé si arribaré al que encara ha de vindre… aleshores, i sense cap dubte, estic al millor moment de la meua vida!!!
El 18 de juny de 2022 moria a Llíria de manera molt discreta Palmira Motes Zorita, a punt de complir els 98 anys, considerada l’última representant a Llíria de l’exili republicà que s’inicià a finals de la Guerra Civil. Palmira ha conservat fins al final plenes facultats mentals i una gran memòria de la seua intensa i llarga existència. La seua vida estigué molt unida a la de son pare el qual també li va influir en la visió del món, i per tant és necessari prèviament conéixer la personalitat i l’activitat política del progenitor…
Molí Mulló… on el molí és realment el mulló que marca els termes de Benaguasil i la Pobla de Vallbona… i les pedres sols són consubstancials, metàfora del seu simbolisme…
… la séquia Major de la Vallbona… arranca des del riu Túria per Benaguasil fregant el terme de Pedralba i des d’allí cerca el pendent constant… cap a la Pobla… per acabar a l’Eliana…
… però, previament, eixquerem des Llíria pel Camí Fondo passejant per l’horta bella edetana…
Beniali de dalt…
Beniali de baix…
i pel Cabeçolo a Benaguasil…
… vàrem sorprendre els últims raigs del dia damunt Benissanó…
… i poc després, amb el capvespre, el sol encenia en flames la Lloma de l’Ermita de Benaguasil…
… i acabarem saludant al Trenet de Llíria, circulant entre la Pobla de Vallbona i Benaguasil, al que cantava constantment #VicentAndresEstelles, aquest diumenge 4 de setembre dia del seu natalici… #ProFundEstellés
… aprenent… busquem, durant tota la vida, l’aprenentatge amb exercitació constant… però, des de fa temps que els oblits comencen a imposar-se a tot el que hem assimilat i aprés…