vicentgalduf

XafaNúvols

  • Instagram Cròniques Edetanes
  • Pinterest Croniques Edetanes
  • Twitter @vicentgalduf
  • #XafaNúvols
  • Destarifos
  • d'oblits i des-oblits
  • raonaments
  • País Petit
  • València Oblidada
  • Pòdcast Cròniques Edetanes
  • Terres Edetanes
  • Llíria en imatges
  • Cròniques Edetanes Programes

    • Arxiu de la categoria: d'oblits i des-oblits

    1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

    26 d'abril de 2024
    d'oblits i des-oblits, País Petit, Pòdcast, Terres Edetanes

    Recuperem íntegra la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcal del Camp de Túria de fa ja disset anys i que serveix per a complementar diversos pòdcasts publicats a Cròniques Edetanes al voltant del 25 d’abril com són:

    + Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V

    + Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715

    Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V. Pòdcast 43 Cròniques Edetanes

    25 d'abril de 2024
    Cròniques Edetanes Programes, d'oblits i des-oblits, Llíria en imatges, País Petit, Pòdcast, Terres Edetanes

    Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

    Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

    La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

    La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

    La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

    Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

    (Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

    Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

    “L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

    En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

    + 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

     

    Cròniques Edetanes

    Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

    + Ací des d’Spotify for Podcasters

    + Ací des d’Spotify

    + Ací des d’iVoox

    + Ací des de TuneIn

    + Ací des d’Amazon Music

    + Ací des de YouTube Music

    + … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

    El que realment volia dir…

    18 d'abril de 2024
    d'oblits i des-oblits

    Arranque a escriure i jo m’aclarisc perfectament amb el que estic teclejat perquè sé mentalment de què va el tema… però després arriba el que ho llig i no s’assabenta quasi de res del que volia expressar… igual que jo, al cap d’alguns dies ja no recorde exactament el que pul·lulava per la meua melona i, realment, volia dir…

    +info