vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: d'oblits i des-oblits

Pinzellades del futbol llirià als anys 1950 i 60 amb Alfons Cervera i Sime Galduf. Pòdcast 48 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 10 (programa 48)

… i la col·laboració de Sime Jordan

“Diuen, Joan-Carles Martí i Toni Mollà en el seu llibre que acaba d’aparéixer amb el títol irònic Sobretot que perda el Madrid, diuen que, textualment, el futbol forma part de la memòria dels nostres orígens. I bé, l’entrevista que escoltareu a partir d’ara mateix ve d’eixa acotació que fan Toni i Joan Carles. Jo vaig arribar a Llíria quan tenia onze anys, a finals del 50, i la meua referència, el meu espai, va ser immediatament el futbol. El futbol en aquella època dels xiquets molt menuts, com era el meu cas, eren les dos parròquies de la plaça de l’Assumpció i la de Sant Francesc, eren els aspirants que es deien aleshores. Després vam anar creixent i sobretot vam anar creixent amb unes certes referències que per a nosaltres eren sobretot del futbol. Per a altra gent les referències eren les del bàsquet a Llíria. I les nostres referències del futbol eren fonamentalment dos. Aquests dos foren futbolistes professionals com eren Sime Galduf i Vicent Navarro Pareja. Vicent vivia enfront del forn que tenien els meus pares al carrer Major, el forn de Sant Miquel, i molts dies Vicent jugava amb nosaltres, els xiquets, al carrer amb aquelles pilotes de drap o de paper que ens féiem nosaltres mateixos. Aquestes van ser els dos exemples més importants, ho he comentat moltes voltes. Un altre gran exemple per a nosaltres era Pedro García. Per a mi Pedro, a banda de ser un bon futbolista, és una de les millors persones que he trobat en la meua vida. I una altra quarta referència és Taroncher, amb qui vaig jugar encara en la segona refundació del club de futbol a Llíria i que per a la gent que aleshores teníem 17 i 18 anys, Taroncher era el nostre mestre.

El que escoltareu a partir d’ara, com dic, és tota aquesta experiència. Experiències dels que érem uns xiquets, i com jo moltíssims més xiquets a la Llíria dels anys seixanta relacionades amb el futbol i jo crec que res millor que haver pogut parlar d’aquell temps, d’aquell futbol, d’aquella manera d’entendre la vida i el futbol amb Sime Galduf, una de les persones més importants per al futbol a Llíria i sobretot per a una generació com la meua, de joves que aspiraven a jugar al futbol d’una manera o d’una altra, tant des del punt de vista professional com des del punt de vista amateur, de tot. Per tant, espere que gaudiu d’aquesta conversa en la qual participa evidentment Sime Galduf, com a protagonista principal, i on està també el seu nebot Simó Jordan, editor del pòdcast. i on també estic jo, contant tots tres l’experiència de cadascú i del futbol a la ciutat de Llíria. Espere que vos agrade.”

Alfons Cervera

 

+ Amb l’anècdota d’aquesta fotografia comencem el pòdcast: final de copa 29 maig 1949. València 1- Athletic Club 0. A la part de l’esquerra de la imatge, Simeón Galduf (pare i iaio respectivament dels dos Simes) i Vicent Seguí, edetà d’adopció i autor del gol.

 

+ En epoques distintes, però Sime Galduf i Alfons Cervera compartiren el mateix equip local, “Aspirantat” vinculat a l’església de la plaça de Llíria. A la primera foto de 1949 Sime és el segon per l’esquerra i a la imatge següent, del 1960, Alfons és el tercer per l’esquerra.

+ Primavera any 1954. Un dels últims partits disputats al camp de futbol del Pla de l’Arc. Darrere, a l’esquerra, s’observa la fàbrica de Rios on actualment està el pavelló. Començant per l’esquerra, dempeus: Enrique el Florero, Pedro Garcia, Benjamin el Gallo, Pasqual, Fermin, Burgos i Soriano el Tranquilo. I acatxats: El Botifarrero, Navarro Pareja, Nácher, Sime Galduf i Silvestre.

+ Anys 50 Sime abans d’un partit amb la Penya Corbata.

+ Temporada 1953-54 amb el València CF juvenil. Sime és el segon per l’esquerra baix.

+ 13 novembre 1955, al Vallejo en un partit de juvenils del Llevant UE i València CF, al minut 73 de cap Sime Gaduf marca l’empat a 1, resultat amb el qual acabaria el partit.

+ L’anècdota del Pic de l’Àguila (entre Gàtova i Altura) que narrem al pòdcast i que té com a protagonistes Pedro (segon per l’esquerra dalt) i Sime (tercer per la dreta baix) acabaria podent disputar la Penya Corbata el seu partit a Navaixes en agost de 1956… i golejant!!!

+ Any 1958, Sime debutant amb el CD Tortosa

 

+ Temporada 1959-60: estadístiques completes del CD Tortosa. Sime Galduf  Lapiedra, esportivament ‘Galduf’, de 30 jornades va disputar 28 partits amb un total de 2.520 minuts i va marcar 7 gols.

+ 1960 al Collao, dos edetans il·lustres: Navarro Pareja amb l’Alcoià i Sime Galduf amb l’Alzira.

+ Any 1963, última temporada de Sime Galduf (baix segon per l’esquerra) a l’Alzira UE

+ Any 1966, renaix com a entitat el CF Llíria i allí trobem a Alfons Cervera (dalt, quart per l’esquerra)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 10 de la Quinta Temporada, “Pinzellades del futbol llirià als anys 1950 i 60 amb Alfons Cervera i Sime Galduf”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

 

Articles d’Alfons Cervera que tenen com a protagonisme el C.F. Llíria:

+ Llibre de festes de Sant Miquel del 1997

+ Diari Levante-emv, 29 setembre 2014

+ Col·laboració al llibre “Història del Futbol a Llíria 1930-2015” de Carlos Carbonell Guna

 

Infrahabitatges al riu Túria en la València ciutat de l’any 1949…

Aquesta riuada, on a la ciutat de València pràcticament quasi no va ploure, és la que narrem a ‘Cròniques Edetanes‘ al pòdcast 31Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran“… una tempesta des de terres  edetanes que se’n portà el Pont de Fusta del Cap i Casal…

+info

Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+“Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

+info

El cinema de La Unió de Llíria, una de les sales en actiu més antigues de la Península – Francesc Rozalén

(Des d’ací llegireu l’article complet de  Francesc Rozalén Igual)

 

El primer teatre de 1914 propietat de la Unió

Durant els anys 1905-1913 la Unió utilitzà com a teatre l’edifici municipal de l’antic Pòsit (actualment Biblioteca Pública) que era conegut pel “Teatre El Dipòsit o del Poll”. Però ja el 31 d’agost de 1914, tres dies després de començar la Primera Guerra Mundial, s’inaugurà el primer teatre que la Unió va construir, destinat a acollir els concerts de la banda i les obres que representava el quadro artístic: sarsueles, betlems, sainets… on també molt prompte començà a utilitzar-se per a projectar pel·lícules mudes. Als anys vint està documentat que la celebració d’espectacles on es combinava en una mateixa vesprada la projecció d’una pel·lícula, una representació teatral i el concert de la banda, ja era habitual al teatre de la Unió, i també estava molt arrelada les sessions de cine els caps de setmana…

El protagonisme del compositor Asensi i de l’escriptor Maximilià Thous en els inicis del cine a la Unió

… a Berlín Maxilimilià Thous coincidí amb un altre valencià, un  llirià que treballava en el cine alemany, José Maria Estivalis Cabo, conegut pel pseudònim d’Armand Guerra, destacat intel·lectual llibertari, periodista, actor, director de cine i pioner en els inicis del nou llenguatge cinematogràfic

… durant la llarga postguerra, el cine a Llíria tornà a agafar més popularitat degut a la precària situació política, econòmica i social del país. El públic assistia al cine massivament i la Unió  guanyava molts diners, per eixe motiu es decidí l’any 1949 enderrocar l’anterior teatre que sols tenia 35 anys  per a construir l’actual amb un major aforament…

La supervivència d’una de les poques sales històriques

… el cine de la Unió és també un dels pocs que més anys ha estat en actiu des de la seua fundació… les històriques màquines com les que posseeix la Unió que funcionaven amb els clàssics rotllos de cel·luloide de 35 mil·límetres tenien els dies comptats. S’imposaven els moderns equips de projecció digital que milloraven la qualitat de les imatges i el Cine La Unió ho resolgué amb eficàcia instal·lant en desembre del 2012 una nova màquina digital d’alta qualitat i un nou sistema de so  Dolby Digital d’alta fidelitat…  ha superat guerres, èpoques de fam i necessitats amb la interminable postguerra, la llarga censura fins que fou abolida el 1977, crisis econòmiques, la penetració massiva de la televisió dins la família, l’aparició del vídeo domèstic als anys vuitanta, la competència de les multisales dels centres comercials, canvis en els hàbits de consum del públic…

(Des d’ací llegireu l’article complet de  Francesc Rozalén Igual)