vicentgalduf

Em mire a l’espill, de reüll i com qui no vol, eixint de la dutxa… pense, visualitzant descaradament la meua silueta en ell, que ja és moment de plantejar-me seriosament el fet de quedar-me prim i eixut com l’edifici de la imatge, com a mínim… aleshores, em propose fermament i amb determinació reprendre eixe pensament transcendental després d’esmorzar… si la memòria m’acompanya…

+info