Amb el seu vi Edeta comerciava amb fenicis i grecs. Després tingué prou fama a l’antiga Roma. Era un dels majors cultius de secà del seu gran terme que encara li dóna el nom oficial (davall, a l’antiga façana històrica) a la seua cooperativa… i després de tants segles ara pràcticament no trobes ni una vinya ni a Llíria, ni pels voltants! (l’última gran plantació, al Mas del Frare, l’any abans de la pandèmia ja no es va recollir i es varen deixar perdre als ceps…)
A Euskal Herria en podré tindre huit… però al Camp de Túria rascant, com a mínim, en podem trobar trenta-dos cognoms… o més… i ací el de Benaguasil està recitant-nos els d’ell… Durà, Ibanyez, Ferrer, Capella, Balaguer, Terol, Subiela, Domínguez…
En una carpeta amb papers vells acabe de trobar un d’ells, ja groguenc, on apareixien els objectius somniats, però no aconseguits, del 1981… i coincideixen, fil per randa, amb les intencions i propòsits marcats que vaig demanar el passat 31 de desembre a les dotze de la nit per a aquest 2024…