Vicent Galduf
Cròniques Edetanes: pòdcast i audiovisuals
Arxiu de la categoria: d'oblits i des-oblits
La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines. Pòdcast 58 Cròniques Edetanes
Cròniques Edetanes Programes, d'oblits i des-oblits, Llíria en imatges, País Petit, Pòdcast, Terres Edetanes
Quinta Temporada – Episodi 20 (programa 58)
Amb la participació de David Tesías. Presenta Joan Bell-lloc. Narracions d’Enric Llopis i Vicent Galduf i la col·laboració del CEL-Marines.
+ Info: “LA TRAGEDIA DEL 57, LA GRAN GOTA QUE COLMÓ EL VASO” article de David Tesías
+ Info: “¿QUÉ OCURRIÓ EL 14 DE OCTUBRE DE 1957 EN MARINES?” article d’Almudena Rozalén
“… dels dos milions de tones de fang que ensorraren València ciutat a partir de la una del migdia del 14 d’octubre de 1957, més de la meitat d’eixa terra provenia dels camps de Llíria que havien anat a parar per les rambles i barrancs a les aigües del Túria…”
Escrivia el cronista edetà José Duran el 2 de novembre de 1957
Aquest pòdcast volem dedicar-lo a la memòria, mare de totes les ciències, motor de la Història i protectora del gènere humà. El teníem en projecte, ja fa uns mesos, però malauradament la mare Natura se’ns ha avançat. Volíem recordar diversos desastres pluvials que ha patit el País Valencià i que han marcat, i marquen, el nostre tarannà com a poble, malgrat la monumental desconeixença que mostren alguns irresponsables dirigents aponentats. Ens centrarem, d’una manera especial, en la riuada del 1957 i les greus conseqüències que va tenir a la ciutat de València i al Camp de Túria. Finalment, David Tesías, geògraf, cartògraf i educador ambiental, ens descriurà de primera mà una de les pitjors seqüeles que va ocasionar aquella riuada, la destrucció parcial d’una part del poble de Marines i el trasllat forçós de la vila a un altre indret del Camp de Túria, una desgràcia vanament anunciada per les autoritats locals.
Aneu a escoltar el recompte de catàstrofes que cíclicament tenen com a escenari les nostres terres. Esperem que programes com aquest servisquen per a curar parcialment la desmemòria, tot adaptant el País Valencià a la climatologia que ens és pròpia.
Cròniques Edetanes
Accedir a l’Episodi 20 de la Quinta Temporada, “La riuà de 1957 al Camp de Túria i la tragèdia de Marines”, des de les següents plataformes de pòdcast:
+ Ací des d’Spotify for Podcasters
+ Ací des d’Spotify
+ Ací des d’iVoox
+ Ací des de TuneIn
+ Ací des d’Amazon Music
+ Ací des de YouTube Music
+ Ací des d’Instagram
+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube
LA RIUADA DE L’ANY 1957 A LLÍRIA i EL CAMP DE TÚRIA
(A penes vint dies després de la riuà de 1957, el 2 de novembre, el cronista llirià Jose Duran escrivia aquest article narrant els desastres que havia ocasionat)
“El nostre poble està passant un període d’anys catastròfics, amb una dura prova per a la seua agricultura, que és tant com dir la seua principal font de riquesa.
En primer lloc, les gelades dels anys 1946 i 1956, que van posar fi a la vida de moltes de les seues garroferes i oliveres. Després, la tempesta d’aigua del 28 de setembre de 1949, en la qual caigueren 165 litres per metre quadrat en poc més d’una hora. Aquesta pluja produí la gran riuada del Túria i del Carraixet i va destrossar la gran majoria dels ribassos del camp de Llíria. Tot seguit vingué la sequera dels anys 1953 a 1956, en què la font de Sant Vicent es va quedar reduïda a un quart de fila. I finalment, la riuada d’octubre de 1957, un intens xàfec, el major dels coneguts, en el qual plogué a bots i barrals durant catorze hores consecutives, des de les 11 de la nit del dia 13 d’octubre, fins a la una del migdia del dia 14. En aquest període de temps van caure a Llíria 610 litres per metre quadrat; a València, 630; a la Pobla, 840 i a Sot de Xera, 850, o siga el doble o més de la pluja mitjana de tot un any.
Cal afegir que en la famosa riuada del Túria del 10 de novembre de 1897, havien caigut sobre València 250 litres per metre quadrat, en 24 hores, la qual havia estat la màxima precipitació coneguda a Espanya en aquella data. Doncs bé, ara han caigut 850 litres a Sot.
Tal diluvi ocasionà a València dues riuades, una a les tres de la matinada i una altra a la una del migdia del mateix 14 d’octubre. La primera va saltar el llit del riu, però en la segona l’aigua anava un metre i mig per dalt del Túria, cosa que originà una inundació en què l’aigua va cobrir 2/3 parts de la capital. Arribà a la plaça de l’Ajuntament, amb un metre d’altura en la vorera de l’Ateneu Mercantil i Correus; al carrer d’en Colom, un metre i mig; a la Porta de la Mar n’hi havia dos metres i al carrer Baix del Carme 2,75 m. Quedaren inundades moltes plantes baixes i soterranis. Va ser una catàstrofe de dimensions apocalíptiques, com no s’havia conegut mai.
La major calamitat patida per València va ser la de l’any 1517, en què l’aigua arribà a la Universitat, al carrer de la Nau, i la plaça de l’Àngel. La present, de 1957, ha aconseguit 1,50 m més d’altura que aquella. Segons declara l’observatori de Madrid, aquesta pluja ha estat com les que cauen sobre l’Índia o les illes del Pacífic, completament desconeguda, no sols en aquelles latituds, sinó en tota Europa.
A Llíria els danys s’han avaluat per les autoritats en 56.000.000 ptes. S’ha desbordat la rambla Primera i la Castellarda, que anaven dos metres per damunt dels ponts. A conseqüència d’aquesta avinguda s’han trencat els ponts de les carreteres del Cabeçó Roig i de Casinos i també el del camí de les Alcubles. Així mateix, s’ha esfondrat el pont de pedra de Vilamarxant i el de ferro de la via ampla, que ja s’havia trencat en la riuada de 1897; també els de Riba-roja al Pla, el d’Olocau a Bétera i els de Benaguasil a Pedralba.
Aquesta avinguda provocà la segona inundació de València, la de les 13 hores. Dels dos milions de tones de fang que van quedar a València, la meitat era la flor i nata de la terra del Camp de Túria.
A més de les rambles, unes altres torrenteres que també es van desbordar foren el barranc del Forat i el de Crispina. El primer, no podent donar cabuda a l’aigua, es trencà pel maset d’Izquierdo i els olivars de Lapiedra i els Collado, al camí de Gilet, on l’aigua anava un metre per damunt de les finques i arrossegava al seu pas infinitat d’oliveres i ribassos. Aquests últims han patit molts danys. En algunes finques ha llevat un metre de terra i en altres n’ha posat.
L’aigua de la Foia de Turbanyes cobria les puntes dels arbres. Era un immens estany, i també la Foia o la Canal de la Pobla. En una olivera, situada al voltant de la rambleta del Mas del Frare, l’impetuós corrent de l’aigua deposità en la “forcallaura” de l’arbre una pedra que pesava trenta arroves. Les carreteres i els camins han esdevingut barrancs intransitables. Els trens deixaren de circular i el trenet dels ferrocarrils econòmics no va començar a funcionar fins al dia 20, si bé amb restriccions.
Al veí poble de Marines, a conseqüència d’un fort tro i la caiguda d’un llamp, es va arronsar el cim de la muntanya que corona el poble, la qual cosa originà un despreniment de diverses tones de pedres que assolaren algunes cases i ocasionaren set morts. La Diputació ha acordat traslladar el poble a la Maimona de Llíria, sota els auspicis de l’Institut Nacional de Colonització…”
El mal dels valencians no sols ve d’Almansa…
Alguna cosa hem fet molt mal els valencians, però que molt, i ens castiguen enviant-nos tot de tarambanes, lladregots, saltataulells, mamarratxos, furtamantes… com el bisbe Cañizares, el robabancs Jose Luis Olivas, assaltapressupostos com Zaplana, inútils criminals con Mazon… i ara Gan Pampols!
+ Ací des d’X i Bluesky
El Metro de Llíria torna a funcionar…
Els “Ferrocarrils Econòmics” anomenats inicialment… el “Trenet” , com s’ha conegut popularment… i l’actual “Metro”… començat a construir al març de 1882… i inaugurat el juliol de 1888… des de hui, el retorn!!!
“Aquesta matinada, ja 24 desembre, he vist un monstre de ferro que eixia de Llíria cara a Benaguasil… Després l’he vist entrant a Llíria… M’han dit que s’anomena Metro i que aplega fins a València!!!”… m’escriu l’amic Sebas com a testimoni fidel de que és veritat…
Quasi dos mesos de la Barrancà, de la #Dana, el trenet Llíria – València torna a funcionar!!
… i absurdes, incivilitzades… i sense solta ni volta…
Les millors coses de la vida…
Record, evocació, repetició…
Joc de Trons… a la Llíria de 1339…
Acabat de gravat a l’arxiu municipal edetà, amb Carles Asensi i Joan Bell-lloc, el pòdcast 56 de Cròniques Edetanes… autèntic “Joc de Trons” a la Llíria de 1339… Alfons el Benigne, Leonor de Castella, Pere el Cerimoniós, l’infant Joan… a un pas de deixar de ser vila reial…👇
👆…👉 editant el programa que publicarem el diumenge… amb documentació que forma part destacada de l’👉Exposició “Pergamins 1314-1670” de l’Arxiu Municipal de Llíria… inauguració el dilluns 2 de desembre a les 18.30 hores… fins al 22 de desembre… Ca la Vila👉 www.lliria.es/es/evento/exposicio-pergamins-1314-1670-larxiu-municipal-lliria
… i posant abans tres en un perquè després no facen soroll!!!
Ens falla la vista… i amb eixe error mirem la realitat…
Veiem el món amb miopia, ulls ganduls, astigmatisme, blefaritis, estrabisme, conjuntivitis, daltonisme, catarates… són les diverses maneres que anem percebent l’actualitat diària… o que ens la fan veure… i amb una xicoteta dosi de bipolaritat mental també… fet i fet…
+info
De criteris, opcions, perspectives… i altres decisions!!!
Sempre que intente triar el camí més recte m’embolique… sembla que el concepte ‘lineal’ i jo tenim alguna cosa personal…
+info
Blasco Ibañez: “Els rius van per on han d’anar, notabilíssim tòpic mitjançant el qual s’eviten moltes catàstrofes”
La riuada del 1897 a València ciutat
El 13 de novembre d’eixe any, Blasco Ibañez (aleshores amb 30 anys) escrivia al seu diari “El Pueblo” la secció “Lo del día” el següent article editorial:
“Extiende el río su sábana de aguas rojas sobre el azul Mediterráneo y la avenida sale tumultuosa de la estrechura del cauce, destrozando y barriendo todas las obras que audazmente se construyeron en tiempos de tranquilidad junto a la angosta garganta de desagüe.
Bien se ríe el Turia de los que, fiando en su proverbial mansedumbre, le robaron pedazos de sus entrañas e intentaron oprimirle con pretiles y paredones. Causado de oírse llamar manso por los poetas, el río se venga de sus explotadores.
¡Al mar los campos y plantaciones de los que, abusando de la sequedad de su cauce, fueron extendiendo lentamente los límites de sus fincas, haciendo producir cosechas al lecho de las aguas que estas acaban de reconquistar!
¡Abajo los paredones, las vallas, las obras de que los ingenieros se mostraban orgullosos, como si la ciencia pudiera a la larga vencer la fuerza de los elementos!
La presión hidráulica infinita como las matemáticas vence todos los cálculos del sabio. Ante las aguas que se desbordan sólo hay que pensar como los ingenieros italianos, que los ríos van por donde deben ir, notabilísima perogrullada mediante la cual se evitan muchas catástrofes, pues lo lógico es ensanchar y limpiar los cauces en vez de construir obras de defensa.
Sigue el río su obra de destrucción, arrastrando hacía el mar todo cuanto encuentra; muebles y víveres, bestias y viviendas; y ¡oh contraste de la vida!: lo que allá arriba, en los campos, es destrucción y muerto, abajo, en la playa, es remedio de la miseria.
Pasa la inundación junto a los pueblos de la vega, talando cosechas, derrumbando viviendas, arrebatando seres, destrozando fortunas; flota sobre el líquido barro los despojos del naufragio de toda una región; corren y saltan hacía el mar sobre los rojos remolinos de la riada, y cuando llegan a los límites de tierra firme, donde el suelo fértil se convierte en húmeda arena coronada de juncos, centenares de seres se lanzan en sus viscosas ondas, luchando con la corriente, buscando, bregando, exponiendo su vida para arrancar a la inundación los despojos que arrastra…”
El botànic Cavanilles i la rambla del Poio
«A la vora del riu, no faces niu…»
(El nom Poio prové de l’aragonès Pueyo, que s’utilitza per a referir-se a un lloc alt. Aquesta paraula arriba del llatí pòdium, que directament esdevé puig en valencià. La contraposició a un poio seria una foia…)
Rambles i barrancs: els rius de pedres…
Molts l’han descobert ara, amb la Dana… però la seua història tràgica bé de temps immemorials… així parlava d’ell, al segle XVIII, en 1795, el botànic i científic valencià Josep Cavanilles:
‘Siguiendo hacia el sur desde Alaquàs como a un cuarto de legua (una “legua” són quatre quilòmetres) se atraviesa el barranco, que empieza en las montañas de Bunyol con dirección a Xiva, entra en esta villa, y continúa por el término de Xest, donde recibe otro considerable: engrosado con este aumento y con las vertientes de aquellos montes, cruza el llano de Quart junto a la venta de Poio, pasa después por las cercanías de Torrent, que deja a su derecha, como igualmente Catarroja, y desagua en la Albufera de València. Su profundo y ancho cauce siempre está seco, salvo en las avenidas cuando recibe tantas aguas y corre tan furiosamente, que destruye cuanto encuentra. En 1775 causó muchísimas desgracias en Chiva, sorprendiendo a media noche sus vecinos; asoló un número considerable de edificios, esparciendo por más de dos leguas los tristes despojos y los cadáveres de los pobres que no pudieron evitar la muerte. A la derecha del barranco y a muy corta distancia, bien que en un sitio elevado, está Torrent, la mayor población del reyno después de las ciudades y villas principales. De 400 vecinos que tenía antes de la expulsión de los Moriscos verificada en 1609, se han ido aumentando hasta 1200…’
(pàgina 159… i ací el llibre complet)
+info i també a Instagram
URGENT: PER ALS AFECTATS i FAMILIARS VÍCTIMES DE LA DANA 2024
Acabe de rebre la comunicació d’un bon amic i germà d’una victima:
“Per favor. Passeu aquest vídeo i informació als afectats per la Dana en totes les xarxes socials.Acabe de confirmar-ho amb el Col·legi Oficial de Notaris de València.Cal fer una acta per cadascuna de les coses materials.
Jo he perdut a un germà i una neboda, però aquestes coses cal fer-les… Recopileu fotos, a l’acta es poden adjuntar fins a 14 fotos, si alguna família necessita ajuda per a gestionar-ho, estic a la vostra disposició desinteressadament.
Soc Josep Ignasi Carpio Espí, tel. 625516034 carpio@uv.es
Per favor sols familiars de víctimes i afectats directes per la Dana…“
“Els polítics ineptes han de pagar-ho penalment”
URGENT: PER ALS AFECTATS i FAMILIARS VÍCTIMES DE LA #DANA 2024…
Acabe de rebre la comunicació d'un bon amic i germà d'una victima:
👇👇👇 pic.twitter.com/qdOSKmWGmR— ⛅XafaNúvols🌩️🌟 (@vicentgalduf) November 5, 2024
+ Info a FACEBOOK: https://www.facebook.com/share/v/fMeWEE5WSb3J9R6W
+ Info a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DB_zdlco7IV/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==
