Veiem el món amb miopia, ulls ganduls, astigmatisme, blefaritis, estrabisme, conjuntivitis, daltonisme, catarates… són les diverses maneres que anem percebent l’actualitat diària… o que ens la fan veure… i amb una xicoteta dosi de bipolaritat mental també… fet i fet…

+info

Sempre que intente triar el camí més recte m’embolique… sembla que el concepte ‘lineal’ i jo tenim alguna cosa personal…

+info

La riuada del 1897 a València ciutat

El 13 de novembre d’eixe any, Blasco Ibañez (aleshores amb 30 anys) escrivia al seu diari “El Pueblo” la secció “Lo del día” el següent article editorial:

“Extiende el río su sábana de aguas rojas sobre el azul Mediterráneo y la avenida sale tumultuosa de la estrechura del cauce, destrozando y barriendo todas las obras que audazmente se construyeron en tiempos de tranquilidad junto a la angosta garganta de desagüe.

Bien se ríe el Turia de los que, fiando en su proverbial mansedumbre, le robaron pedazos de sus entrañas e intentaron oprimirle con pretiles y paredones. Causado de oírse llamar manso por los poetas, el río se venga de sus explotadores.

¡Al mar los campos y plantaciones de los que, abusando de la sequedad de su cauce, fueron extendiendo lentamente los límites de sus fincas, haciendo producir cosechas al lecho de las aguas que estas acaban de reconquistar!

¡Abajo los paredones, las vallas, las obras de que los ingenieros se mostraban orgullosos, como si la ciencia pudiera a la larga vencer la fuerza de los elementos!

La presión hidráulica infinita como las matemáticas vence todos los cálculos del sabio. Ante las aguas que se desbordan sólo hay que pensar como los ingenieros italianos, que los ríos van por donde deben ir, notabilísima perogrullada mediante la cual se evitan muchas catástrofes, pues lo lógico es ensanchar y limpiar los cauces en vez de construir obras de defensa.

Sigue el río su obra de destrucción, arrastrando hacía el mar todo cuanto encuentra; muebles y víveres, bestias y viviendas; y ¡oh contraste de la vida!: lo que allá arriba, en los campos, es destrucción y muerto, abajo, en la playa, es remedio de la miseria.

Pasa la inundación junto a los pueblos de la vega, talando cosechas, derrumbando viviendas, arrebatando seres, destrozando fortunas; flota sobre el líquido barro los despojos del naufragio de toda una región; corren y saltan hacía el mar sobre los rojos remolinos de la riada, y cuando llegan a los límites de tierra firme, donde el suelo fértil se convierte en húmeda arena coronada de juncos, centenares de seres se lanzan en sus viscosas ondas, luchando con la corriente, buscando, bregando, exponiendo su vida para arrancar a la inundación los despojos que arrastra…”

«A la vora del riu, no faces niu…»

(El nom Poio prové de l’aragonès Pueyo, que s’utilitza per a referir-se a un lloc alt. Aquesta paraula arriba del llatí pòdium, que directament esdevé puig en valencià. La contraposició a un poio seria una foia…)

Rambles i barrancs: els rius de pedres…

Molts l’han descobert ara, amb la Dana… però la seua història tràgica bé de temps immemorials… així parlava d’ell, al segle XVIII, en 1795, el botànic i científic valencià Josep Cavanilles:

‘Siguiendo hacia el sur desde Alaquàs como a un cuarto de legua (una “legua” són quatre quilòmetres) se atraviesa el barranco, que empieza en las montañas de Bunyol con dirección a Xiva, entra en esta villa, y continúa por el término de Xest, donde recibe otro considerable: engrosado con este aumento y con las vertientes de aquellos montes, cruza el llano de Quart junto a la venta de Poio, pasa después por las cercanías de Torrent, que deja a su derecha, como igualmente Catarroja, y desagua en la Albufera de València. Su profundo y ancho cauce siempre está seco, salvo en las avenidas cuando recibe tantas aguas y corre tan furiosamente, que destruye cuanto encuentra. En 1775 causó muchísimas desgracias en Chiva, sorprendiendo a media noche sus vecinos; asoló un número considerable de edificios, esparciendo por más de dos leguas los tristes despojos y los cadáveres de los pobres que no pudieron evitar la muerte. A la derecha del barranco y a muy corta distancia, bien que en un sitio elevado, está Torrent, la mayor población del reyno después de las ciudades y villas principales. De 400 vecinos que tenía antes de la expulsión de los Moriscos verificada en 1609, se han ido aumentando hasta 1200…’

(pàgina 159…  i ací el llibre complet)

+info i també a Instagram

Acabe de rebre la comunicació d’un bon amic i germà d’una victima:

“Per favor. Passeu aquest vídeo i informació als afectats per la Dana en totes les xarxes socials.Acabe de confirmar-ho amb el Col·legi Oficial de Notaris de València.Cal fer una acta per cadascuna de les coses materials.

Jo he perdut a un germà i una neboda, però aquestes coses cal fer-les… Recopileu fotos, a l’acta es poden adjuntar fins a 14 fotos, si alguna família necessita ajuda per a gestionar-ho, estic a la vostra disposició desinteressadament.

Soc Josep Ignasi Carpio Espí, tel. 625516034 carpio@uv.es

Per favor sols familiars de víctimes i afectats directes per la Dana…“

“Els polítics ineptes han de pagar-ho penalment”

URGENT: PER ALS AFECTATS i FAMILIARS VÍCTIMES DE LA #DANA 2024…

Acabe de rebre la comunicació d'un bon amic i germà d'una victima:
👇👇👇 pic.twitter.com/qdOSKmWGmR

— ⛅XafaNúvols🌩️🌟 (@vicentgalduf) November 5, 2024

+ Info a FACEBOOK: https://www.facebook.com/share/v/fMeWEE5WSb3J9R6W

+ Info a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DB_zdlco7IV/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==

… clarament, una merda… la vida és una gran merda… grandíssima…

+info

Però el més fotut és que el que ens ha de protegir, la Generalitat Valenciana, i ho sabia amb antelació no ha fet res, absolutament res, en prevenció i actuació immediata… deixant-nos abandonats en reaccionar tard i molt malament…

+info

Al País Valencià patint la #Dana meteorològica… i patint també la #Dana dels polítics que ens governen…

+info

¡¡¡¡EEEH!!!! @carlos_mazon_

¡¡Se te ha borrado este tuit de tu cuenta de ayer!https://t.co/8n2JgJPrU6

Que a las 18:00 estaría ya mejor: @generalitat , açò ja no és 2006. https://t.co/5H7TPyMQ0V pic.twitter.com/QK1TAhm9hX

— Carles (@carleshcoscolla) October 30, 2024

El meu banc ahir 29 octubre pel matí m'envià un SMS advertint-me de la #Dana… la Generalitat Valenciana, passades les 8 de la vesprada quan el més fort ja havia succeït i hui pel matí ja a bou passat: colla d'incompetents quan fa una setmana que ho tenien que haver previst… pic.twitter.com/ldchwx65Eo

— ⛅XafaNúvols🌩️🌟 (@vicentgalduf) October 30, 2024

Soc instant,

moment,

llampec,

interval,

aparença…

+info

He amagat tan bé els meus pensaments… que ara va i no els trobe…

#XafaNúvols #destarifos #quotidians

+info

El 24 d’octubre publicàvem el programa Beguines: les beates de Sant Miquel de Llíria:

Ara vos mostrem un parell de curiositats de la caràtula del web i de la gravació…

És un gravat de 1768 basat en un dibuix de José Camarón, veí de Sogorb i un dels bons pintors valencians del segle XVIII.

En la imatge les beates, les beguines, apareixen amb el seu hàbit que en res se sembla a la de les monges…

I, a més, apareixen tots els elements típics de la iconografia de Sant Miquel al fons del gravat:

La Torreta completa i en ple ús, l’original Costa Revessa (l’actual costera és molt posterior) que parteix del carrer del Beateri al Pic i amb tres persones caminant, i l’edifici original i encara no reformat del beateri, amb el campanar que tenia aleshores l’església…

L’ermita de Santa Bàrbara i Sant Sebastià i la vila emmurallada…

L’església de l’Assumpció,  la de la Sang, el castell… i el campanar del Remei!!!

… i Sant Miquel apareix amb la indumentària medieval, amb armadura de ferro i, per tant, sense la capa que és un afegit de finals del segle XVIII per amagar els cables que subjectaven la imatge a l’anda…

… i ara un segle després… amb l’actual monestir ja reformat i sense campanar… i amb el fum del fumeral donant-li vida…

… i moments de la gravació el 22 d’octubre… amb Francesc Rozalén… Enric Llopis i Joan Bell-lloc… i Enriqueta Sorio… anàrem a ca Enriqueta, la nostra seguidora més entranyable, constant i crítica, que el 21 d’octubre havia complit noranta-sis anys!!!

Per això aquesta commemoració amb ella com a testimoni…

Els misteris produeixen encants… i l’atracció de deixar volar la imaginació… omplint els paisatges mentals de sortilegis visuals… els encants dels misteris…

+info

Ja l’havia oblidat… i de sobte he descobert un vídeo que jo mateixa havia publicat fa ja un fum d’anys… i recuperem ara arran de l’Any Estellés…

Dins de l’actuació que els edetans (ja jubilats artísticament i físicament) “Els Últims Romàtics” varen fer en Llíria al Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià el ja llunyà 21 de novembre de 2008 interpretaren aquesta “Història ciutadana“, poema de Vicent Andrés Estellés amb música de l’amic Josep Novella (amb la que viatgem al “Paradís“)…

Obra Completa Vicent Andrés Estellés, volum III, pàgines 218-220

[…]

I el xiquet, en el llit,

demanava un lleó…

[…]

 I tots els habitants

de la ciutat anaven

preguntant-se els uns als altres

qui tindria un lleó,

on hi hauria un lleó,

simplement un lleó…

[…]

 I anaven en fileres

els dilluns, en silenci,

tots a Sant Nicolau

i posaven els ciris

demanant un lleó.

I també se n’anaren

a Sant Miquel de Llíria

i torraven xulletes

a Sant Vicent després

i sota l’olivera

resaren en veu alta

demanant un lleó…

[…]

-Pare, vull un lleó.

-Mare, vull un lleó.

-Fill, tindràs un lleó,

[…]

+ On Llíria s’acosta al cel: Maria Faubel canta a Vicent Andrés Estellés

+ Info a X

+ Info a Instagram

Curiositats… una important tele de Ponent emet hui a la nit una nova sèrie de ficció sobre un moviment social i religiós sorgit a les darreries del segle XII a tot Europa… Parlem de “Les beguines” que durant cinc segles varen habitar l’ermitori de Sant Miquel de Llíria…

Ens escriu l’historiador edetà Francesc Rozalén…

“El santuari de Sant Miquel de Llíria estigué habitat durant més de cinc-cents anys per una comunitat de beguines, també conegudes com a beates… Eren un moviment reformista i espiritual que sorgí en plena crisi religiosa de l’edat mitjana… Estava formada per dones viudes o fadrines que vivien formant una comunitat, però que no depenien de la jerarquia religiosa… Vivien en llibertat al seu aire, apartades del control de l’Església catòlica… A Llíria no les pogueren controlar fins a finals del segle XIX quan es convertiren en un orde canònic ja controlat per l’arquebisbe de València… Les beguines varen ser un moviment europeu que al regne de València implantà Arnau de Vilanova…”

+info

Ara que plou, i fa una miqueta de fresqueta, va i el meu cap ha fugit momentàniament a aquells dies d’estiu de menut que feien gust de polo napolità de vainilla de la Xixonenca de Llíria… i portava tot el dia el sol per fora i per dins…

+info

Espectacular actuació del Grup de Danses i Rondalla El Tossal i de la Colla de Dolçainers Camp de Túria (amb els amics de ‘Cròniques Edetanes’ Ferran i Andone pel mig) en la commemoració de l'”Any Vicent Andrés Estellés“, #CentdEstellés, i homenatge a l’admirable i extraordinari Carles Subiela en aquesta gravació del benaguasiler Miquel Castillo… una gran peça musical salvada gràcies a un “fil impressionant” de gent que va des de Joanet el Pastor, Francesc Porcar, Josep Duran, Marina Duran, l’Ajuntament de Llíria… i fins ara, al Tossal. Una combinació increïble de persones que, burlant el pas del temps, han ressuscitat aquesta petita, i al mateix temps enorme, joia musical edetana…

+Info a Instagram

+Info 2 i +Info3